Fa uns mesos vam estar de ruta pel País Valencià, volíem anar a pobles i ciutats de la geografia del sud del país. Coneixem bé les comarques catalanes del Principat, també hem estat sovint a les Illes, a la Catalunya del Nord, a la Franja, a l’Alguer, i també a València, Castelló i Alacant. Però el País Valencià, amb un territori tan extens, està farcit de viles interessants i a vegades desconegudes per molts que venim del nord. Llocs que segur que sonen de nom, on potser vam ser de petits en una sortida, però que voldríem tornar a visitar.

Hi ha tants pobles per triar que podríem fer desenes de rutes diferents. Alguns llocs els escollim deliberadament, d’altres sorgeixen per casualitat, per proximitat, per curiositat. Una de les primeres parades va ser Gandia, capital de la Safor, una bonica població on es pot visitar el majestuós Palau Ducal, que va ser residència dels Borja. Quan s’hi entra i s’arriba a la sala principal, on es rebia la majoria de les visites, si ens fixem en les parets veurem que estan cobertes de rajoleta de l’època, a la banda de l’escala de l’entrada és l’original, a l’altra banda és més recent, feta a imitació de l’original.

Fixem-nos en els tapissos, les estances, el Saló de les Àligues, els dormitoris, els llums i la magnífica Galeria Daurada, una sala rectangular que està construïda de tal manera que visualment se n’amplifica la grandària i profunditat. Es diu que quan tenien visites especials, els Borja es col·locaven al final d’aquella sala, i als convidats els feien entrar per la banda oposada. Així, quan s’obria aquella porta als convidats, la visió que tenien era d’una gran, llarga i daurada sala al final de la qual trobaven els amfitrions, i per arribar a ells travessaven l’esplendorosa sala. L’edifici, tot i així, al cap dels anys i de diverses vicissituds, va entrar a subhasta, era l’any 1887 i va ser adquirit pels jesuïtes, perquè Francesc de Borja ho havia estat. Avui en dia, en una part del recinte hi ha una escola i en una altra zona hi viuen els jesuïtes.

A la pastisseria del mateix carrer del Palau tastem uns dolços amb noms històrics i continuant avall arribem al passeig i a la Casa de Cultura, establerta en un palau del s. XIX. A Gandia també hi trobem l’antiga universitat fundada per Francesc de Borja, actualment en aquella plaça s’hi han ubicat cinc estàtues de membres d’aquella família: Francesc, Lucrècia, Calixt III, Alexandre VI i Cèsar. I més amunt, davant de l’estació de tren, hi fa parada el bus de color groc que porta a les platges, allà al costat.

Una altra parada de la ruta és Sueca, una població de la Ribera Baixa. Molts coneixem aquest lloc perquè l’associem directament a un dels intel·lectuals del s. XX més transcendentals en la història del catalanisme a València: Joan Fuster. Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms, Diccionari per a ociosos, El descrèdit de la realitat, són només alguns dels nombrosos llibres d’assaig que va escriure, on va pensar el país, la llengua, els símbols, el territori, la literatura, la política, la filosofia... Nosaltres, com molta gent quan visita Sueca, vam anar al carrer de Sant Josep número 10, on hi ha la casa on va viure; al costat mateix hi trobem la Casa Meseguer, modernista, on hi havia hagut l’antiga biblioteca; i també just a la vora mateix hi viu el popular novel·lista Manuel Baixauli, que es considera nét literari de Fuster.

A Sueca, tot passejant hi trobem el mercat, l’edifici modernista de l’Ateneu suecà, les placetes, i un mar d’arrossars que l’envolten. Nosaltres vam fer una excursió fins a l’anomenada Muntanyeta dels Sants, la ruta “Un passeig per l’arrossar”. I mentre caminàvem ens imaginàvem l’any 1208, quan Ramon Berenguer IV va concedir el terme a l’Orde de l’Hospital, i també com devia ser el 1245, quan Jaume I va atorgar carta de poblament a la vila.

La ruta va seguir, teníem ganes de continuar trepitjant territori. Vam visitar Xàtiva, Dénia, Xàbia, Carlet, Ontinyent, Alcoi, Carcaixent, Elx, Cullera, Sagunt... però aquests llocs formaran part d’altres històries.