Ja hi som, correm-hi tots! La gran festa per comprar que no s’aturi mai, i és que Nadal és a tocar les nostres portes i és clar, a veure qui és el maco que no buida la targeta de crèdit de cara a aquestes festes que més que celebrar el naixement de Nostre Senyor, fa ja temps que s’han convertit en veure qui és el gall dindi més ben engalanat o engalanada del barri; llàstima, però, que en aquesta època el nombre de desgraciats i exclosos del sistema creix desesperadament, tot i que en menys proporció que el fons de reserva de les pensions espanyoles, que fins que no ens diguin el contrari també ens afecta a nosaltres, els catalans.

Amb tot plegat el Nadal, que pateix d’aquesta cursa consumista, per als qui poden, és clar, no és l’últim culpable, ja que tal com ja he comentat en aquest mateix espai en altres ocasions, ara, avui dia, tot l’any ha aconseguit tenir un dia assenyalat per deixar anar la targeta de crèdit com si la targeta se situés en el mateix punt de sortida d’una carrera de Fórmula 1, a cremar pneumàtic.

Estem en una època, amics i amigues lectors, en què hem substituït el santoral, pel que fa a dies assenyalats al calendari, per dies propicis, segons ordres expresses del màrqueting per fer treure fum de la targeta de crèdit. I és que a més a més ja no queden aquells homes tan típics que ben lligats amb la goma del pollastre treien aquell feix de bitllets que deixaven bocabadats més d’un dels propietaris de les parades de mercat. Ara, uns dies són “black”, uns altres dies són “cyber”, i enmig de tot plegat sembla ser que ens fan una crida sibil·lina que ens tornem a endeutar tots plegats, per damunt del que
podem.