Poc a poc, però de forma ineludible, l’any 2017 s’està acostant a les nostres vides i no sé que em fa que serà un any d’aquells en què tot el que vagi passant farà que cada cosa no sigui igual com la coneixíem fins al 2016. Per exemple, durant aquest proper 2017 estic francament segur que arribarà el tan amanit “xoc de trens” entre la legalitat catalana i l’espanyola i que a partir d’aquí res podrà ja ser considerat igual com havia estat fins aquest moment. I de fet, aquestes coses ja han passat al llarg de la nostra història recent; que esdeveniments d’un moment no són precisament fruit d’aquell moment sinó que el conjunt d’esdeveniments anteriors han fet propici el desencadenant final en un moment determinat.

Així, per posar un exemple, trobaríem que la guerra de l’Afganistan de fa ja bastants anys ha estat un dels fets principals, juntament amb la invasió de l’Iraq i altres intervencions més, que han fet de desencadenant perquè ara ens trobem amb el fenomen que tant amarga les nostres societats actuals, el del terrorisme islàmic.

I així podríem anar buscant exemples, ja que la nostra vida, i per extensió les nostres societats, que tenen vida pròpia gràcies al conjunt de vides que la integren, es regeix i es regeixen pel principi de l’acció-reacció; res del que pensem, fem o no fem passa de forma gratuïta per l’espai-temps, sinó que tot plegat té unes conseqüències que fan que les persones i societats es vegin afectades pels diferents desencadenants que les accions anteriors han provocat.

Sigui com sigui, el 2017 promet tenir molts desencadenants.