Postals a Perpinyà
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Demà és l’últim dia de l’any, el dia de l’Home dels Nassos, que té tants nassos com dies falten per acabar l’any, sempre m’ha semblat curiosa aquesta dita. I a la nit tothom estarà pendent de les dotze campanades, el raïm preparat, i a l’acabar, un moment d’alegria col·lectiva. Amb el nou any hi ha persones que projecten els seus desitjos o aspiracions en els propers 365 dies que tot just comencen: a què o a qui voldrien dedicar més temps o esforços, quins són els seus propòsits d’any nou, en definitiva.
Una opció que tenim com a bon propòsit és dedicar-nos a quelcom que considerem important en la nostra vida, en el nostre país, fer una o diverses petites accions a favor d’un ideal o d’allò que veiem com a necessari, que ens il·lusiona. Per exemple, fa unes setmanes els alumnes de català de 6è de primària del col·legi La Garrigola de Perpinyà, a la Catalunya Nord, van fer una crida perquè persones d’arreu dels Països Catalans els enviessin postals del seu municipi. D’aquesta manera podrien aprendre català d’una manera més lúdica i també conèixer els diversos territoris de parla catalana. És una excel·lent iniciativa, ja que no és només l’enviament de postals en si, sinó que representa molt més: és triar i enviar un lloc emblemàtic del país, escriure un breu text amb l’entusiasme de saber que nens i nenes que aprenen català el llegiran amb emoció. És contribuir a forjar el mapa lingüístic i cultural en el seu imaginari, saber que hi ha un territori al sud, extens, on poden parlar aquesta llengua que estan aprenent, i visitar tots aquests llocs fantàstics que apareixen a les postals. És incrementar la curiositat, obrir la ment, treballar la geografia i potser la història. És aprendre lúdicament, és teixir complicitats amb tots aquells que enviaran postals. És contribuir a projectar la paraula viva a la Catalunya Nord.
D’ençà d’aquesta crida diversos particulars i classes de diverses escoles d’arreu del país hi han volgut participar i els han enviat postals dels seus pobles i ciutats. Si vosaltres també voleu formar part d’aquesta tan encertada iniciativa, podeu escriure’ls a Col·legi La Garrigola, 74 carrer Pascal Marie Agasse, 66000 Perpinyà.
Llegeixo en un article publicat al diari L’Indépendant que aquesta escola fa disset anys que duu a terme un intercanvi escolar, cultural i lingüístic amb una escola d’Olot.
Trobo que aquests projectes tan útils i necessaris són elogiables. Segurament que no ho han tingut fàcil en aquesta escola o en d’altres de la mateixa zona, al llarg dels anys, per tirar endavant un intercanvi amb la Catalunya sud, però tot i així, aquesta oportunitat obre la porta a la coneixença, a poder utilitzar activament el català amb els alumnes, en aquest cas, d’Olot. D’anar-hi, de visitar l’entorn, de convidar aquests nois i noies olotins a la seva escola de Perpinyà, on altres estudiants que potser no han triat el català, poden adonar-se de la normalitat amb què els alumnes el parlen, com de bé s’entenen, etc.
Un altre projecte de l’escola és una pràctica titulada “Llengua i cultura catalana” on els estudiants participen en un programa per conèixer la geografia i les festes. Des de la Cerdanya i la xocolatada, als instruments i la música tradicional.
Existeixen diverses escoles de primària, col·legis (com els nostres instituts d’ESO) i liceus (instituts d’últim curs d’ESO i batxillerat) públics amb classes de català, escoles immersives concertades com els set centres de La Bressola o els dos centres públics d’Arrels, i algun centre privat confessional amb alguna classe en català. Però a tots els caldrien més recursos per cobrir la totalitat de la demanada. Efectivament, les dades ens diuen que hi ha molta més gent que voldria que els seus fills tinguessin classes de català o l’ensenyament en català, que no places hi ha. Segons dades de l’APLEC (l’Associació per a l’Ensenyament del Català) s’estima que la demanda a primària estaria a l’entorn del 40% de les famílies i els que realment reben alguns tipus d’ensenyament en català seria al voltant d’un 25% dels alumnes.
I així, heu pensat algun propòsit d’any nou?
Una opció que tenim com a bon propòsit és dedicar-nos a quelcom que considerem important en la nostra vida, en el nostre país, fer una o diverses petites accions a favor d’un ideal o d’allò que veiem com a necessari, que ens il·lusiona. Per exemple, fa unes setmanes els alumnes de català de 6è de primària del col·legi La Garrigola de Perpinyà, a la Catalunya Nord, van fer una crida perquè persones d’arreu dels Països Catalans els enviessin postals del seu municipi. D’aquesta manera podrien aprendre català d’una manera més lúdica i també conèixer els diversos territoris de parla catalana. És una excel·lent iniciativa, ja que no és només l’enviament de postals en si, sinó que representa molt més: és triar i enviar un lloc emblemàtic del país, escriure un breu text amb l’entusiasme de saber que nens i nenes que aprenen català el llegiran amb emoció. És contribuir a forjar el mapa lingüístic i cultural en el seu imaginari, saber que hi ha un territori al sud, extens, on poden parlar aquesta llengua que estan aprenent, i visitar tots aquests llocs fantàstics que apareixen a les postals. És incrementar la curiositat, obrir la ment, treballar la geografia i potser la història. És aprendre lúdicament, és teixir complicitats amb tots aquells que enviaran postals. És contribuir a projectar la paraula viva a la Catalunya Nord.
D’ençà d’aquesta crida diversos particulars i classes de diverses escoles d’arreu del país hi han volgut participar i els han enviat postals dels seus pobles i ciutats. Si vosaltres també voleu formar part d’aquesta tan encertada iniciativa, podeu escriure’ls a Col·legi La Garrigola, 74 carrer Pascal Marie Agasse, 66000 Perpinyà.
Llegeixo en un article publicat al diari L’Indépendant que aquesta escola fa disset anys que duu a terme un intercanvi escolar, cultural i lingüístic amb una escola d’Olot.
Trobo que aquests projectes tan útils i necessaris són elogiables. Segurament que no ho han tingut fàcil en aquesta escola o en d’altres de la mateixa zona, al llarg dels anys, per tirar endavant un intercanvi amb la Catalunya sud, però tot i així, aquesta oportunitat obre la porta a la coneixença, a poder utilitzar activament el català amb els alumnes, en aquest cas, d’Olot. D’anar-hi, de visitar l’entorn, de convidar aquests nois i noies olotins a la seva escola de Perpinyà, on altres estudiants que potser no han triat el català, poden adonar-se de la normalitat amb què els alumnes el parlen, com de bé s’entenen, etc.
Un altre projecte de l’escola és una pràctica titulada “Llengua i cultura catalana” on els estudiants participen en un programa per conèixer la geografia i les festes. Des de la Cerdanya i la xocolatada, als instruments i la música tradicional.
Existeixen diverses escoles de primària, col·legis (com els nostres instituts d’ESO) i liceus (instituts d’últim curs d’ESO i batxillerat) públics amb classes de català, escoles immersives concertades com els set centres de La Bressola o els dos centres públics d’Arrels, i algun centre privat confessional amb alguna classe en català. Però a tots els caldrien més recursos per cobrir la totalitat de la demanada. Efectivament, les dades ens diuen que hi ha molta més gent que voldria que els seus fills tinguessin classes de català o l’ensenyament en català, que no places hi ha. Segons dades de l’APLEC (l’Associació per a l’Ensenyament del Català) s’estima que la demanda a primària estaria a l’entorn del 40% de les famílies i els que realment reben alguns tipus d’ensenyament en català seria al voltant d’un 25% dels alumnes.
I així, heu pensat algun propòsit d’any nou?
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres