Amics i amigues lectors, valgui per endavant que us desitjo a tots plegats un molt bon i profitós any 2017, però també deixeu-me dir-vos que aquest cerimonial que comporta la celebració del Cap d’Any doncs es fa pesat, molt pesat, tant dos dies abans que arribi com també dos dies després que hagi passat; ja no parlem del  pesat que es fa un dia abans, i un dia després; i m’explicaré.

Resultat que a un servidor aquestes celebracions en què representa que un ha de ser feliç per imposició del calendari, doncs el cansen bastant, ja que personalment intento mantenir i dosificar la meva felicitat al llarg de l’any, sense massa ensurts i sobresalts, però de forma sostinguda; una festa perpètua a l’estil del corredor de fons quan ha d’afrontar una cursa. De les coses exagerades que s’han de fer en quatre o cinc hores a l’any, doncs francament ja fa temps que me’n vaig cansar, i així com hi ha gent que només se li veu el pèl en dies de festes de guardar, jo, a lo corredor de fons, intento que qui m’ha de veure em vegi de forma constant i sostinguda al llarg de l’any. I bé, tornant al principi, per què deia allò de pesat; doncs partint de la base del que us he explicat, dic que això del Cap d’Any és pesat perquè hores abans que les cerimonials campanades toquin un s’ha d’afartar de contestar la maleïda pregunta “què faràs per Cap d’Any?”. I quan aquest ja ha passat, ha de contestar a “què, la nit de Cap d’Any, què vas fer?”. 

Ja m’explicaran, i així, amb tothom que vas veient i, a més, passant com una mena d’examen en el qual si no superes el llistó de festa que s’espera doncs et miren rar, estranyats.