Podem dir que els dies previs a l’arribada dels Reis de l’Orient són dies especialment plens d’il·lusió. Aquesta sensació comença setmanes abans en el moment d’escriure la carta als Reis, quan es pensen les joguines i els desitjos que es demanaran, llavors s’entrega la carta i l’atenció passa a d’altres temes del moment. Però pocs dies abans del 6 la il·lusió dels Reis torna a augmentar. El dia 5 de gener a la tarda és un dels moments més emotius, quan es va a veure la Cavalcada. A ulls d’un infant les grans carrosses guarnides, les llums brillants, la música alegre, els colors llampants, els vestits espectaculars dels Reis i dels patges... tot desprèn vitalitat, felicitat, tot és part com d’un somni. I a la nit s’ha d’anar a dormir aviat, perquè vindran aquests tres savis de l’Orient, tan especials, i et portaran precisament el que desitjaves. A Montblanc recordo com, de petita, a la mateixa nit del dia 5 patges i rei havien pujat amb una escala pel balcó i ens havien portat els regals, impressionava, era increïble, els ulls oberts de tots nosaltres reflectien alegria. Trobo que aquesta experiència és única en els infants, un moment 
on tot és encara més meravellós.

La il·lusió, però, també la tenen els grans. De fet, una de les circumstàncies que més feliç pot fer una persona és, precisament, veure com la gent que estima és feliç. Així, veure com els infants gaudeixen de la celebració, ens porta bones sensacions també a nosaltres. I per ells, veure que nosaltres estem contents incrementa la seva alegria. I no només els dies a l’entorn de Reis són dies d’il·lusió; per sort hi ha moltes altres ocasions, que segons l’edat, el moment vital de la persona, el context col·lectiu, etc. ens aporten aquesta il·lusió.

Si continuem en el món dels menuts, el dia que els cau una dent, la posen sota el coixí, ja esperen l’endemà amb frisança. Quan s’han après una cançó, un poema, un ball... i ho volen demostrar davant de tota la família, aquells instants també són especials. Els joves saben que després de períodes intensos d’exàmens, sobretot els del juny, vindran les vacances. Il·lusionant és la sensació que es viu just després d’haver acabat l’última prova, una il·lusió proporcional a les hores d’estudi dedicades a preparar els exàmens, quan se sap, que, per sort, s’obre davant nostre un entusiasmant i vigoritzant període estival.

També és gran aquesta sensació el dia que es va a recollir el títol d’una carrera universitària o d’una llarga formació que hem fet, important per a nosaltres, per a la qual hem estat treballant durant anys. La sensació de feina feta és, en aquell moment, gran. La il·lusió també la trobem en el moment de començar una feina que ens agrada de debò, quan iniciem un projecte professional o personal que ens emociona. Aquells moments en què planifiquem el que ens caldrà i en què creiem que tot sortirà bé.

I aquests projectes poden ser ben diversos, des d’obrir un nou negoci, que des de fa temps teníem ganes de començar, a dedicar-nos a una passió i mirar de portar-la endavant, com fer treballs artesanals, música, dansa, etc. Aquell cantant que treu el seu primer cd o fa el seu primer concert. El grup de teatre que porta mesos assajant i d’aquí poc estrenaran l’obra. Les entitats i associacions que preparen noves activitats o actes pel poble o pel país, i quan falten pocs dies per materialitzar-les estan acabant de preparar-ho tot, i és que quan una activitat és col·lectiva sembla que la il·lusió es multipliqui. De fet, els projectes col·lectius que aporten esperança són dels que més il·lusió fan.

I també tenim les interessants possibilitats que pot oferir, per exemple, una jubilació feliç: poder distribuir-se els dies de manera diferent; dedicar temps a aficions a les quals abans no se n’hi podia dedicar, un somni que s’ha fet realitat; valorar les bones converses i la bona companyia; sentir-se estimats per la família i abraçar els néts; disposar dels dies, del temps, aquest bé tan preuat i sovint tan escàs. 
De motius per tenir il·lusió tots en tenim, de més o de menys, a vegades no hi pensem, però un dia com el de Reis ens els pot fer reviure.