Sembla mentida, però no, amics i amigues lectors. Igual que el calendari ens condemna a dies en els quals ineludiblement tots estem cridats a celebrar alguna cosa ni que tinguem mal de panxa, la televisió i en general les grans empreses publicitàries van lligades al calendari de constipats i grips més diverses. I és que si no s’hi han fixat, jo em pregunto què seria de la publicitat en les nostres cadenes televisives si des de l’octubre i fins a ben bé el mes de març no apareguessin els anuncis dels més variats remeis químics contra el refredat, la grip, la tos i les misèries humanes més diverses relacionades amb la simptomatologia d’aquestes èpoques de l’any. A més a més, si s’hi fixen, abans de les festes nadalenques, quan tothom està convidat a empatxar-se per decret, ja ens van començar a bombardejar amb l’anunci aquell dels dos bessons, en el qual un patia cremor d’estómac i l’altre tenia no sé què d’acidesa i el bomber intestinal els tirava el miraculós remei amb la seva mànega per tal que els pobres bessons poguessin continuar empatxant-se. I també, si s’hi han fixat, com que la tradició mana que per Cap d’Any tothom s’ha de marcar nous propòsits, bons, és clar, comencen els anuncis dels productes farmacèutics més variats perquè l’infamat fumador ho tingui més fàcil, a priori, per fer un bon propòsit d’esmena de tan dolent hàbit. 

I sigui com sigui, amics i amigues lectors, en tots els tipus d’anuncis com aquests hi ha un denominador comú: una potent indústria farmacèutica al darrere i unes televisions que no sé pas com es guanyarien també la vida si no ens poséssim tots malalts, en aquestes dates.