Després de les visites de Gandia i Sueca, de les quals vaig parlar fa unes setmanes, una altra de les rutes que vam fer pel País Valencià va ser a tres mítics llocs de platja. Precisament ara que ens trobem en una de les setmanes més fredes de l’any, tal com diuen a les notícies, és un bon moment per transportar-nos a llocs de mar i sorra, i imaginar-nos el bon clima estiuenc. És curiós que molta gent troba agradable, a l’hivern, pensar en les bones estones de sol i, justament, a l’estiu, molts tenen ganes de llegir novel·les en què neva i enyoren les temperatures baixes.

La primera visita va ser a Cullera, comarca de la Ribera Baixa i ben a prop de Sueca. Un municipi que rep els visitants amb unes lletres blanques gegants a l’estil Hollywood, penjades de la muntanya que tenen a tocar, la de les Raboses. De fet la ciutat s’estén als peus d’aquesta elevació, gairebé envoltant-la, i es divideix en la vila d’interior i la de platja. La zona interior és la més històrica, la que compta amb el parc municipal, amb la biblioteca, les cases típiques valencianes amb rajoleta sota els balcons. La zona de platja l’anomenen la Manhattan de Cullera, us podeu imaginar per quin motiu. Edificis alts d’apartaments i hotels cobreixen tota la mirada cap al mar. Però situem-nos encara a la zona interior, arribem i ens adonem que es tracta d’una vila allargada, prou calmada, amb zones de bona ombra a la plaça de la Verge, des d’on es té una bona vista del santuari i del castell de Cullera, dalt de la muntanyeta. Des d’aquesta plaça on som s’enfilen uns carrers i escales amunt fins arribar al camí del Calvari, en ziga-zaga. Aquests camins es troben a tants i tants pobles de la zona de València, sobretot, on, aprofitant una elevació del terreny o un turó proper a una ermita o santuari, es distribueixen dotze passos. Doncs vam pujar el camí i vam arribar al santuari i castell, on s’hi realitzen activitats culturals. Des d’allà vam tenir la vista del camí que havíem seguit, el poble amb les teulades, i la plaça on havíem reposat, al fons el riu Xúquer i la serra de Corbera. I mirant el mar, edificis i platja. Vam veure que arribava un trenet al santuari i vam decidir pujar-hi per fer el trajecte fins a la platja. Una llarga baixada fins al mar. Després de caminar vora l’aigua, entre els banyistes i la gent que prenia el sol a la sorra, vam tornar pels carrers que voregen la muntanya i porten directament al poble interior.

La següent parada era a la Marina Alta, volíem anar a Dénia. Hi vam arribar després de passar per una desena de quilòmetres on només es veien, a banda i banda, apartaments, xalets, restaurants, botigues de platja i establiments de temporada alta. Exactament tal com us ho imagineu. Ja dins la població i tot passejant veiem com el passeig marítim es barreja amb la zona portuària, es nota a tot arreu que és una de les destinacions predilectes per al turisme, sobretot anglès i alemany. Aviat serien festes i estaven preparant la zona, els actes al passeig i prop del mar. Trànsit, xafogor. 

Des de Dénia vam anar enfilant-nos cap al parc natural del massís del Montgó, aquest lloc, que es pot veure fàcilment des del mar, ha servit històricament als mariners com a punt geogràfic de referència. Tot travessant el Montgó vam veure com apareixia, a l’altra banda, una nova població, Xàbia. La manera d’arribar-hi ens va recordar a Cadaqués, on, després de fer giravolts pel cap de Creus, es desemboca al bonic poble de casetes blanques. Té tres nuclis, un d’històric, un de portuari i un de turístic. Des de la platja de Xàbia es veu el cap de la Nau, la zona del País Valencià més propera, geogràficament, a Eivissa. Des de Xàbia va sortir David Meca per fer la travessia nedant fins a aquesta illa, 110 km, 22,5 h de trajecte, de les quals catorze hores van ser de nit. A Eivissa va arribar fins a Sant Antoni.

Els pobles de l’interior de les dues comarques de la Marina, l’alta i la baixa, es coneixen pel seu alt nivell d’ús de la llengua: Pego, Oliva, Ondara, Alcalalí, Gata, Llíber, Benissa, Callosa d’en Sarrià, Tàrbena... i tants d’altres, que podem dir que se sumen a moltes altres comarques amb un elevat grau d’ús de la llengua.

I més endavant, noves rutes i història del sud del país.