Tinc a les mans un llibre ben curiós, en què s’hi citen els noms de núvols de la Conca, entre d’altres referències interessants. És de l’intel·lectual Albert Manent (Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà), que té publicats una sèrie de llibres amb noms tant de fenòmens meteorològics, com topònims i noms de llinatges de les comarques tarragonines i de part de Catalunya. Hi llegeixo que la ciència meteorològica arrenca de fa quatre dies, però l’observació dels temps arrela dins la història de la humanitat. I ben cert, un exemple d’interès actual en seria els índex d’audiència del telenotícies de TV3, que té uns bons nivells més o menys constants durant tota la seva durada, però que quan arriba l’espai del temps l’audiència augmenta enormement. I és que estem fascinats per aquests fenòmens, saber la temperatura dels propers dies, si hi haurà o no anticicló, és a dir, bon temps, i on nevarà. També ens agrada veure fotos de paisatges amb una posta de sol o un llamp, un eclipsi o una gebrada, sempre són imatges celebrades.

A finals de desembre un meteoròleg comentava que aquest mes de gener, si el comparem amb d’altres dels últims anys, estaríem, estadísticament, amb temperatures més baixes que la mitjana, i prou que es nota. Per això, i també per seguir la idea del llibre de recollir i mantenir els noms populars de núvols, que també són part de la nostra història local com a territori i que reflecteix unes referències comunes, penso en com, al llarg dels segles, les persones van anar aprenent a diferenciar bé els matisos, formes i colors dels núvols. Com era important en un món agrari, saber si aquests portarien o no pluja, si al cap d’una estona segurament pedregaria o si seria un núvol passatger. Aquests noms són comparacions amb elements de la vida quotidiana, metàfores o descripcions del que representen. N’hi ha desenes, i tots són curiosos:

A Sarral li diuen la Bitlla a un núvol que creix verticalment, precisament com una bitlla, i assenyala canvi de temps, es veu que no apareix gaire sovint, i quan ho fa, és a l’estiu. I les Calderetes? A Belltall, Vilanova de Prades i Vilaverd són nuvolets separats entre si, però que es toquen, com les bassetes. I fins i tot hi ha una dita “Cel a calderetes, aigua per les bassetes”. Lo Caputxó de Sant Miquel de Montclar, “si Sant Miquel porta caputxó, pluja a abundor”, i on ho diuen, això? A Conesa, les Piles i Savallà del Comtat.

Una de les denominacions més esteses, que es poden sentir a la majoria de pobles de la Conca, com ara a Barberà, Belltall, Blancafort, l’Espluga de Francolí, Forès, Glorieta, la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Rojals, Santa Coloma de Queralt, Senan, Solivella o Vallclara és el terme l’Enclusa, perquè té forma d’aquesta eina que utilitzen els ferrers, i és un núvol que porta pedregada o vent. 

Les Nevals és un terme que diuen a Pira, que són uns núvols que sortien entre el Coll de Cabra i els boscos de Sarral, la neu no faltava. Aquest nom es relaciona amb les Nevadores, núvols que apareixen a l’hivern, blancs, estarrufats. Com diuen a Vilaverd, Conesa, Llorac, Passanant, les Piles o Rocafort, entre d’altres. 

Un dels noms que he trobat més elaborat ha estat el de Dos sols, ja que l’explicació inclou que és un núvol que tapa el sol com un tel, de tal manera que l’esmorteeix, a la vegada que s’hi reflecteix, creant la imatge sorprenent com si hi haguessin dos sols. I a més, l’explicació continua, si el sol major és a mar, plourà; i si és a muntanya, farà fred. Aquest també és un nom de núvol molt estès pel territori, per exemple es diu a Llorac, Passanant o Prenafeta, per citar només alguns dels molts pobles.

Imaginem-nos que veiem un núvol que s’esquinça i deixa veure una ullada de cel blau, com en diríeu? En diuen Fer ull a diverses poblacions, com ara la Cirera, Conesa, l’Esplua de Francolí, Lilla, Montblanc, Pontils, Rauric, Vilaverd i Vimbodí...

I encara hi ha desenes de noms més, tots d’ells noms populars presents a la comarca, que han servit per configurar el saber del dia a dia, que reflecteixen l’observació i l’aprenentatge del medi natural.