Normalment, més ben dit, sempre, quan hom aspira a entrar dintre la funció pública, normalment sempre s’ha de sotmetre a un test psicotècnic per tal de poder passar a les fases següents de selecció, que l’hauran de portar, normalment, a un treball mileurista i carregat d’exigències, és clar, si aquesta persona té clar el concepte de servidor públic, abans que funcionari.

Doncs bé, si els servidors públics, que són l’extensió útil dels diferents governs que van passant per les cancelleries d’aquest món boig nostre, s’han de sotmetre a tests que els mesuren l’actitud i aptitud psicològica i lògica per desenvolupar una feina pública, per què diantre no s’exigeix als diferents candidats a manar aquest món de micos que també passin una exigent prova de capacitat psicològica? I és que ja hem vist al llarg de la història que el poder no distingeix entre bojos i gent amb cordura, entre estadistes i entre vulgars que esperen que plogui perquè, a mode d’exemple, el poble pagui menys per la llum.

Cada vegada veig més clar que hauria de ser requisit imprescindible que tot candidat a presidir un govern passés prèviament dures proves que garantissin que el ciutadà pot estar segur i orgullós, ni que no sigui del seu color, que tindrà una persona capaç per afrontar els problemes dels seus votants i també dels seus no votants. Malauradament, però, el poder escull massa vegades gent que és més procliu a vendre’s a interessos variats, abans que gent que s’enfronta als interessos per solucionar problemes d’aquells que l’han votat o no. I el que és més preocupant, s’escullen persones que causen més problemes que no pas en solucionen.