Depèn del lloc on es visqui es podrà gaudir més o menys de condicions de la vida i de l’entorn, que ens acompanyen en el nostre dia a dia. Una d’aquestes condicions que sovint passa desapercebuda com a índex de qualitat de vida, però que és imprescindible, és la possibilitat de gaudir del silenci. 

En ciutats grans el vaivé és constant, el trànsit amaina a la nit i a la matinada, però de bon matí, els carrers ja són plens a vessar de vehicles, obres diverses, sirenes o els innecessàriament sorollosos tubs d’escapament de motos. És clar que aquesta percepció depèn de la zona on es visqui, si en carrers més concorreguts o més tranquils, en grans avingudes o zones menys transitades. A les ciutats més petites i als pobles, en canvi, aquest silenci es pot apreciar amb més detall a gairebé la totalitat dels municipis. Silenci no vol dir que no hi hagi activitat, als matins la gent va a treballar i comença a moure’s tot, però el volum de moviment o la intensitat dels sons no destaca per sobre de la calma. Quan soc a Montblanc, a la Conca de Barberà en general, m’adono d’aquesta condició, d’aquesta pau. D’una activitat en harmonia amb l’entorn, de la mesura adequada dels sons, de poder apreciar el silenci. 

Recordo que en unes vacances d’estiu al Pirineu, a la comarca del Pallars Sobirà, vam triar per allotjar-nos un establiment familiar que es trobava allunyat dels nuclis urbans més propers. De fet, per arribar-hi s’havia d’agafar la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, i després d’uns quants túnels, a mà dreta apareixia una petita sortida que portava a diversos masos i petits poblets, escampats al llarg d’unes bifurcacions de camins, pont d’un sol carril, gir a la dreta, a l’esquerra, passar entre algunes cases i al cap d’un parell de quilòmetres, més amunt, arribàvem a la nostra calmada destinació. Una casa hostal restaurant que portaven quatre generacions, de fet ens van explicar que la besneta havia nascut feia sis mesos. Als prats del voltant tenien les seves pròpies vaques pasturant, a partir de les quals preparaven la carn ecològica de vedella que oferien al restaurant. A la vora d’allà hi havia un estable amb una desena de cavalls, un dels quals era del tipus pirinenc català. Vam fixar-nos en la diferència que es veia amb els altres equins, aquest era més robust, més ample, i com ens va dir el noi de l’hípica, més fort. Altres cavalls eren una mica més prims, un tronc més perfilat, unes potes menys dobles.

El fet que aquest establiment hostaler es trobés aïllat de la carretera, enmig dels prats, al qual s’arribava només per una camí de giragonses i pujades, allunyat fins i tot dels poblets o d’altres masos geogràficament propers, feia que hi poguéssim escoltar el silenci. Sobretot intens a la nit, agradable, serè. Per als que estem habituats a una remor constant en el dia a dia, era com beure un got d’aire net, de pau. A l’habitació hi teníem un petit balconet que donava als prats, al matí vam pujar la persiana i vam veure només dos colors intensos, el verd del camp i el blau del cel, amb una brisa lleu. 

També en una estada als peus del Pedraforca, per la banda del nord de la comarca del Berguedà, prop de Saldes i Gòsol, en un altre establiment familiar, ben acollidor, vam poder apreciar plenament el silenci. A una banda teníem la muntanya mítica, a l’altra s’estenien els camps i vèiem el poble a la vora, per arribar-hi eren deu minuts a peu. La família de la casa ens va explicar que tenia una granja de vaques, l’home se’n cuidava i ella estava a l’hostal, la filla treballava a Berga. La mestressa també ens va explicar que, quan hi eren, els avis també s’estaven a l’hostal i feien molta companyia, però ara ella és qui ho porta tot. Va resultar que durant un parell de dies vam ser els únics hostes i la mestressa era tan amable de preguntar-nos què volíem de menú per sopar. Nosaltres recordem encara els esmorzars de forquilla i ganivet, els embotits boníssims. 

La Conca, el Pirineu, el Camp, les terres de Lleida o la zona volcànica... Gaudir del silenci i la natura, del paisatge i el territori, i de persones que t’expliquen part de la seva vida i de la del lloc, quina sort.