Quan la crisi econòmica estava en el seu punt més àlgid i semblava que tots acabaríem sota un pont esperant que caigués des de dalt al pas d’un cotxe de gamma alta algun crostó de pa, tots els que anem seguint l’actualitat diversa, a través de tertúlies, diaris i altres fonts d’informació variades, ens sentíem una mica cofois, ja que ens creiem que acabaríem sent economistes. I és que no n’hi havia per menys.

S’en recorden de com ens explicaven el que era la prima de risc; els perills que també suposava que la inflació baixés i que entréssim tots plegats en deflació i així tants i tants conceptes que rajaven a través de les ones radiofòniques, hertzianes o la tinta del paper? Tots vam ser una mica economistes durant uns anys.

Ara, l’actualitat ha girat cap a una altra professió, i dia sí dia també és el món judicial el que acapara l’actualitat; talment sembla que a l’estat espanyol i per extensió, si el destí no ho canvia, al nostre país, hi hagi una marató a veure qui és el jutge que presideix més judicis, qui és el fiscal que més persones incrimina i qui és l’advocat que més desgraciats defensa. Tot és un anar i venir de sala en sala dels diferents tribunals. Així les coses, novament, als qui ens agrada seguir i tractar l’actualitat, doncs comencem a aprendre conceptes variats, però en aquesta ocasió, sobre el món judicial. Ja intuïm, més o menys, com va, això de les imputacions; les fiscalies; les defenses; les acusacions particulars i tantes coses més d’aquest món d’aquella senyora que diuen que porta els ulls tapats pel fet que, en ser justícia, diuen que és imparcial. En fi, senyores i senyors, que es poden tenir dues mitges carreres, d’economia i de dret.