El Serè, el Ximflon o el Morella
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
A finals de l’any passat a TV3 un dels meteoròlegs de la casa, en Francesc Mauri, va comentar mapes i arxius del temps dels darrers anys i mesos, per fer les previsions per a aquest hivern: s’esperava un gener més fred de l’habitual però un febrer i un març més càlids, com efectivament ha estat. Comparar les temperatures de determinats mesos durant diversos anys, veure les tendències, cap a on s’apunta actualment, quins factors hi influeixen, d’on bufen els vents, etc. són tot una sèrie de condicionants que dia a dia configuren el clima.
Per a aquest proper cap setmana s’auguren bones temperatures a la Conca de Barberà. A diferència d’altres dies, en què el fred, el vent o la neu sembla que siguin per tot, els propers dies seran de bonança. Diuen les previsions que diumenge i dilluns, però, hi haurà un toc de vent. “Com que la comarca és realment una conca, els vents s’hi passegen a pleret i el fet d’haver-hi petites valls estimula la imaginació popular que ha de tenir punts de referència i tria generalment el nom d’una població, d’una muntanya i fins i tot d’una masia” per a designar popularment un vent. Aquestes paraules són de l’escriptor Albert Manent i Segimon, concretament del llibre Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà (2008). Fa uns mesos en parlàvem, en aquella ocasió citàvem la versatilitat i diversificació de noms per anomenar els núvols, però, tenint en compte que hi haurà una mica de vent de cara a diumenge, és un bon moment per recuperar-ne els noms. De fet, per tal de recopilar aquests noms, l’escriptor va comptar amb una bona xarxa d’enquestadors i informants dels pobles de la Conca.
A part dels noms de la Rosa dels Vents, segurament a molts els deu sonar “el Joanet de Prades”. Es refereix a la tramuntana i també es troba a la comarca del Baix Camp. La fórmula es pot complementar amb una segona frase, a Montblanc diuen “el Joanet de Prades s’ha deixat la porta oberta”. I el “Grisú”? Un vent molt fred, que pot dur neu, que es diu a la vila ducal, a Rojals i a Rojalons; segurament és una varietat de la forma “Griso” que també es present en altres comarques catalanes. També tenim noms com la “Marinada alta” i la “Marinada baixa”, dit a Santa Coloma de Queralt. La “Marinada Girada o Entregirada” recollit a Montbrió de la Marca i a les Piles. O fins i tot la “Marinada de la Riba”, present a Lilla i Sarral; i a Montbrió de la Marca i a Barberà de la Conca amb la variant “Vent de la Riba”. Un altre vent amb referència toponímica és el de “Morella”, un vent hivernal, fred o sec que provindria d’aquesta ciutat de les comarques de Castelló. Es diu a Blancafort, la Cirera, Conesa, l’Espluga de Francolí, Llorac, Montbrió, Passanant, Solivella, Vimbodí i Vallclara, on afegeixen “no et fiïs d’ella”.
El “Serè” és un vent de l’oest, que aclareix el cel. Entre d’altres moltes poblacions, es diu a Belltall, l’Espluga, Forès, la Guàrdia, Montblanc, Ollers, les Piles, Pontils, Prenafeta, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Senan, Solivella o Vimbodí. Un altre nom ben curiós és el “Ximflon” que a Rojals denomina als cops d’aire. De vents, en trobaríem encara molts més, el Vent de Forès, el Gebrador, el de Lleida, el del Mas d’en Bou, el de la Pena, de Prades, de Sant Joan, de Sant Magí o de Vilaverd, per posar-ne només alguns exemples més.
D’altres estudis anteriors també van recopilar noms populars de vents: l’any 1914 Antoni Griera, després d’una enquesta enviada a municipis de tots els territoris de parla catalana, va publicar un recull de 400 noms titulat
Els noms dels vents en català. Allà s’hi observaven curiositats com ara que noms trobats al sud del País Valencià també es diuen a alguns municipis de la Conca: és el cas de “Plovences”, dit a Cocentaina, comarca del Comtat, i “Vent de Plovences”, recollit a Rocafort de Queralt i Conesa. L’any 1952 Manuel Sanchis Guarner va recopilar noms de vents, conjuntament amb refranys i corrandes populars que s’hi refereixen: Els vents segons la cultura popular. I encara n’hi hauria més, per exemple el de Jaume Sabaté i Alentorn: Bandolers, llops i vents al Priorat, del 2000; o de la Catalunya Nord: Els vents dels pescaires cotlliurencs, de Josep Lluís Valls, de l’any 1996.
Per a aquest proper cap setmana s’auguren bones temperatures a la Conca de Barberà. A diferència d’altres dies, en què el fred, el vent o la neu sembla que siguin per tot, els propers dies seran de bonança. Diuen les previsions que diumenge i dilluns, però, hi haurà un toc de vent. “Com que la comarca és realment una conca, els vents s’hi passegen a pleret i el fet d’haver-hi petites valls estimula la imaginació popular que ha de tenir punts de referència i tria generalment el nom d’una població, d’una muntanya i fins i tot d’una masia” per a designar popularment un vent. Aquestes paraules són de l’escriptor Albert Manent i Segimon, concretament del llibre Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà (2008). Fa uns mesos en parlàvem, en aquella ocasió citàvem la versatilitat i diversificació de noms per anomenar els núvols, però, tenint en compte que hi haurà una mica de vent de cara a diumenge, és un bon moment per recuperar-ne els noms. De fet, per tal de recopilar aquests noms, l’escriptor va comptar amb una bona xarxa d’enquestadors i informants dels pobles de la Conca.
A part dels noms de la Rosa dels Vents, segurament a molts els deu sonar “el Joanet de Prades”. Es refereix a la tramuntana i també es troba a la comarca del Baix Camp. La fórmula es pot complementar amb una segona frase, a Montblanc diuen “el Joanet de Prades s’ha deixat la porta oberta”. I el “Grisú”? Un vent molt fred, que pot dur neu, que es diu a la vila ducal, a Rojals i a Rojalons; segurament és una varietat de la forma “Griso” que també es present en altres comarques catalanes. També tenim noms com la “Marinada alta” i la “Marinada baixa”, dit a Santa Coloma de Queralt. La “Marinada Girada o Entregirada” recollit a Montbrió de la Marca i a les Piles. O fins i tot la “Marinada de la Riba”, present a Lilla i Sarral; i a Montbrió de la Marca i a Barberà de la Conca amb la variant “Vent de la Riba”. Un altre vent amb referència toponímica és el de “Morella”, un vent hivernal, fred o sec que provindria d’aquesta ciutat de les comarques de Castelló. Es diu a Blancafort, la Cirera, Conesa, l’Espluga de Francolí, Llorac, Montbrió, Passanant, Solivella, Vimbodí i Vallclara, on afegeixen “no et fiïs d’ella”.
El “Serè” és un vent de l’oest, que aclareix el cel. Entre d’altres moltes poblacions, es diu a Belltall, l’Espluga, Forès, la Guàrdia, Montblanc, Ollers, les Piles, Pontils, Prenafeta, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Senan, Solivella o Vimbodí. Un altre nom ben curiós és el “Ximflon” que a Rojals denomina als cops d’aire. De vents, en trobaríem encara molts més, el Vent de Forès, el Gebrador, el de Lleida, el del Mas d’en Bou, el de la Pena, de Prades, de Sant Joan, de Sant Magí o de Vilaverd, per posar-ne només alguns exemples més.
D’altres estudis anteriors també van recopilar noms populars de vents: l’any 1914 Antoni Griera, després d’una enquesta enviada a municipis de tots els territoris de parla catalana, va publicar un recull de 400 noms titulat
Els noms dels vents en català. Allà s’hi observaven curiositats com ara que noms trobats al sud del País Valencià també es diuen a alguns municipis de la Conca: és el cas de “Plovences”, dit a Cocentaina, comarca del Comtat, i “Vent de Plovences”, recollit a Rocafort de Queralt i Conesa. L’any 1952 Manuel Sanchis Guarner va recopilar noms de vents, conjuntament amb refranys i corrandes populars que s’hi refereixen: Els vents segons la cultura popular. I encara n’hi hauria més, per exemple el de Jaume Sabaté i Alentorn: Bandolers, llops i vents al Priorat, del 2000; o de la Catalunya Nord: Els vents dels pescaires cotlliurencs, de Josep Lluís Valls, de l’any 1996.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres