Ser de l’Estat espanyol no ha estat mai una cosa fàcil i menys encara si el súbdit en qüestió és un catalanet. I és que des d’aquell infame casament entre el senyor Ferran d’Aragó, que segurament avui dia no passaria un test psicotècnic dels fàcils, i la senyora Isabel de Castella, les coses han anat pel pedregar, i més encara amb la invasió del 1714, de la qual,vam celebrar una pàtria celebració ara fa tres anys. 

A partir d’aquí, les coses com més van pitjor, i com a catalans ens hem hagut d’espavilar, ja que tot i tenir senyors adinerats ben arrecerats al poder central, als comuns dels mortals ens ha tocat treballar molt, pagar molt i donar molt a canvi de ser espanyolets per la força; i quan ens hem pensat que ens donaven un bocí d’alguna cosa, sempre ens han acabat tancant la boca a cop de llei. També ens han omplert al llarg del temps de prohibicions vàries, perquè és clar, molts catalanets tampoc combreguem amb la castellanització de les Espanyes. I de fet, si vostès miren l’actual escut espanyol, és un escut que, si no fos per la corona, ben bé podria passar per l’escut d’un estat confederal, o amb la corona, per una monarquia federal. Malauradament, però, les coses no han anat així, i des de la mort del Ferran, Castella es va creure forta i va agafar un caire conqueridor que ha abastat també els territoris de l’altre regne, als quals es considera assimilats. 

Ara, la degeneració puja un grau més, i a cop de sentències i judicis ràpids, que ja són un miracle per si mateixos, es vol tornar a fer callar la boca als catalanets díscols, que volen tornar a ser el que eren abans del casament.