No hi ha setmana que passi que no vegem que el setge judicial cap al procés català vagi i vagi en augment. De fet, ja no només hi ha la vista posada en allò que s’ha fet, com pot ser el cas del president Mas, les exconselleres o el diputat Francesc Homs, sinó que el tema ja ha arribat a les possibles empreses que podrien arribar a subministrar material per a un possible referèndum; als advertiments a l’actual president, vicepresident i altres o la suspensió cautelar per part del Constitucional de la partida dels pressupostos, no ja tan sols la que podria estar destinada a un possible referèndum, sinó també la que podria fer que es convoquessin eleccions anticipades. És a dir, que ara per ara el nostre Parlament, que més que un parlament, a més d’un li agradaria que fos una mena de gestoria que gestionés els papers del “Gobierno de España” amb capçalera de la Generalitat, és això, una mera gestoria, ja que tota iniciativa que pren, ni que també la prenguin altres parlaments,sense que passi res, és sistemàticament il·legalitzada o investigada per la Fiscalia. 

Amb tot plegat, cal preguntar-nos qui té en compte la voluntat de tot un poble. Qui pot negar la voluntat d’un poble que en més d’un setanta per cent vol i reclama votar el seu destí. Malauradament, sembla que només l’Estat és capaç de guiar-nos en el nostre destí, però en l’universal, ja m’entenen, i que aquest farà el possible perquè no vaguem per l’univers perduts. 
Cal que ens preguntem fins quan podran callar la voluntat d’un poble, que ja en comença a estar fart, si és que ja no ho està. El que és segur és que tard o d’hora Catalunya se’n sortirà