Als catalans, en general, ens agrada parlar del temps i de fet, sempre es diu que darrere de cada català hi ha un meteoròleg; un fet aquest que també es podria fer extensible a altres nacions, com l’anglesa, als habitants de la qual també els encanta parlar del temps. 

Tanmateix, un altre dels temes de què ens agrada parlar als catalans, sobretot quan ja comencem a tenir una certa edat, és del pas del temps. En aquest sentit, quan hom arriba a algun indret, a part de la típica salutació del “hola”, o “com va”, etc., ràpidament comença a sortir el “ves, quina calor que fa avui…”; “fa més calor que ahir…”; “ahir sí que va fer bo!”; “sembla que demà plourà…”, etc. , i així amb totes les variants possibles que ens pot oferir el temps: fred, calor, boira, etc. Amb tot plegat, una vegada hem saludat i hem establert la nostra opinió sobre el temps, no passen gaires minuts que comença a sortir el tema de com de ràpid passa el temps… “Fixa’t, ja estem a Setmana Santa i encara sembla ahir que menjàvem els torrons…”; “no ens adonarem que ja serem a l’estiu i sembla res que érem Nadal i Cap d’Any…”; “imagina’t ja fa cinc anys que tal o tal…”; i així anem construint les diferents converses sobre el temps; el temps en les seves dues variants: el meteorològic i el temps cronològic; tot plegat, molt català el primer i mostra que ens fem grans en el cas del segon. 

Sigui com sigui, les converses entre els catalans no acostumen a ser gaire variades, a excepció, sigui dit, que la conversa es doni en jornada de lliga de futbol, que llavors sí, s’abandona el factor temps, en les seves dues variants.