Sembla mentida, amics lectors, encara tinc el regust del menjar de Nadal i Cap d’Any i ves per on ja hem deixat enrere la Setmana Santa i Nostre Senyor ja ha ressuscitat, després que per Nadal hagués nascut; en un dies l’han matat i després ressuscitat. I és que el temps passa i passa gratis per als pobres mortals, que com deia aquell, “veo pasar el tiempo sin poder coger las riendas de mi destino”.

El tema del temps ha estat tan estudiat al llarg dels segles que ningú, tret de l’inventor del rellotge, s’ha aproximat ni un mil·límetre a poder dominar-lo. De fet, l’únic que va aconseguir l’inventor del rellotge va ser poder-lo mesurar, però ningú, absolutament ningú, l’ha pogut dominar. 

Hi ha qui domina un horari i que és capaç de fer, a cada hora del dia, allò que toca, i ho té tot ben estipulat, talment com si d’un monjo o un membre d’una congregació religiosa es tractés, i que al so de la campana saben què cal fer a cada moment. Altres són autèntics desastres a l’hora de saber gestionar-se el temps i sempre se’ls passa l’hora per tot o bé no arriben enlloc.

La majoria, però, anem per aquesta vall de llàgrimes fent senzillament el que podem i anem gestionant això del temps com podem. 

També, tornant al tema de mesurar el temps, ens trobem que alguns s’adonen de com passa el temps al ritme que els van sortint canes o arrugues i, de fet, el temps sempre els guanya la partida, ja que els dona tota la vida d’avantatge perquè saben que la vida depèn del temps i el temps fa córrer el rellotge biològic que porta l’humà cap a la seva fi i en general, tot el que es mou.