De formatges (electorals)
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El 2012 vaig començar a viure a París, quan vaig arribar-hi hi havia hagut feia pocs mesos les eleccions a la presidència del país, en les quals el socialista François Hollande va ser escollit president en la segona volta, que es disputava amb el conservador Nicolas Sarkozy, que es presentava a la reelecció. A París, els universitaris de la Sorbonne no s’interessaven sempre per la política, però jo, entre classe i classe anava llegint els diaris, entre un cafè i un croissant. Recordo com entre companys de la Cité Universitaire on ens allotjàvem parlàvem de les diferències entre els sistemes electorals a Europa, entre el semipresidencial francès i el parlamentari de casa nostra.
França torna a estar d’actualitat aquestes setmanes i en particular per les eleccions semipresidencials que s’hi celebren, que de fet són prou diferents de com funcionen les nostres eleccions. A França hi ha d’una banda les eleccions semipresidencials, que són amb les quals s’escull el president de la República, i que tenen lloc ara; i de l’altra les eleccions legislatives, amb les quals es tria el Parlament, i que tindran lloc al juny d’aquest any.
Les eleccions d’aquests dies són de les primeres, en què es tria el president, la persona directament. I aquestes eleccions consten de dues fases, dues voltes; la primera, que es va celebrar diumenge passat, dia 23 d’abril, i la segona, que se celebrarà d’aquí dos diumenges, el 7 de maig. El sistema que utilitzen funciona de tal manera que a la primera volta, la del dia 23, es presenten tots els candidats que volen optar a ser president, es vota i només els dos que han tret més vots passen a la segona volta, la del 7 de maig, quan es tornarà a votar.
I què comporta aquest sistema semipresidencial? Una de les primeres conseqüències es troba en el tipus de tria que fan els electors, que pot diferir força del raonament que fan els electors d’un sistema parlamentari com el nostre.
Pensem primer en com pensem nosaltres a les nostres eleccions, nosaltres tenim un sistema parlamentari, en què teòricament cadascú vota els diputats del partit que més el representa, i els vota independentment de si s’espera que serà el partit més votat o el menys votat, simplement perquè és el partit a qui es vol donar el vot, només en algunes ocasions s’ha vist que es vota un partit només perquè no en surti un altre. Tots els diputats que tenen representació formen part del Parlament, i són els partits, que poden pactar entre ells o no, i que trien el president del govern.
A França, però, com hem dit, el president es tria amb aquest sistema de dues voltes. Com decideixen el seu vot els votants francesos? Doncs alguns poden pensar que, per exemple, els agradaria votar un candidat x, però aquest candidat sembla que diuen que quedarà en tercera o quarta posició, llavors els seus potencials votants, com que saben que segurament no passarà a la següent fase, poden fer el que s’anomena “vot útil” cap al candidat que potser no els agrada tant però que saben que pot quedar primer o segon i així triar aquesta “segona opció” que té possibilitats de passar a la segona volta. O bé si hi ha un candidat que no volen que surti, i saben que pot quedar primer o segon, decideixen fer un “vot útil” cap a l’altre candidat que també té moltes opcions de quedar primer o segon, encara que no s’hi sentin afins.
El president de la República, a França, és qui nomena el primer ministre, i aquest és qui representa el president al Parlament i qui proposa l’equip de govern. Així, el president nomena els ministres a partir de l’equip de govern proposat pel primer ministre. Es podria afirmar que el president és escollit independentment del Parlament, i que el primer ministre i el seu govern, que depenen del Parlament, són independents del president. Hi ha, doncs, un binomi de poder.
Parlar de les segones voltes d’aquest tipus de sistemes polítics és parlar d’alguns comportaments electorals dels votants a l’hora de triar un candidat o evitar que en surti escollit un altre. Una anàlisi més detallada la trobarem la setmana que ve, que ja serem a les portes de la segona volta d’aquestes eleccions.
França torna a estar d’actualitat aquestes setmanes i en particular per les eleccions semipresidencials que s’hi celebren, que de fet són prou diferents de com funcionen les nostres eleccions. A França hi ha d’una banda les eleccions semipresidencials, que són amb les quals s’escull el president de la República, i que tenen lloc ara; i de l’altra les eleccions legislatives, amb les quals es tria el Parlament, i que tindran lloc al juny d’aquest any.
Les eleccions d’aquests dies són de les primeres, en què es tria el president, la persona directament. I aquestes eleccions consten de dues fases, dues voltes; la primera, que es va celebrar diumenge passat, dia 23 d’abril, i la segona, que se celebrarà d’aquí dos diumenges, el 7 de maig. El sistema que utilitzen funciona de tal manera que a la primera volta, la del dia 23, es presenten tots els candidats que volen optar a ser president, es vota i només els dos que han tret més vots passen a la segona volta, la del 7 de maig, quan es tornarà a votar.
I què comporta aquest sistema semipresidencial? Una de les primeres conseqüències es troba en el tipus de tria que fan els electors, que pot diferir força del raonament que fan els electors d’un sistema parlamentari com el nostre.
Pensem primer en com pensem nosaltres a les nostres eleccions, nosaltres tenim un sistema parlamentari, en què teòricament cadascú vota els diputats del partit que més el representa, i els vota independentment de si s’espera que serà el partit més votat o el menys votat, simplement perquè és el partit a qui es vol donar el vot, només en algunes ocasions s’ha vist que es vota un partit només perquè no en surti un altre. Tots els diputats que tenen representació formen part del Parlament, i són els partits, que poden pactar entre ells o no, i que trien el president del govern.
A França, però, com hem dit, el president es tria amb aquest sistema de dues voltes. Com decideixen el seu vot els votants francesos? Doncs alguns poden pensar que, per exemple, els agradaria votar un candidat x, però aquest candidat sembla que diuen que quedarà en tercera o quarta posició, llavors els seus potencials votants, com que saben que segurament no passarà a la següent fase, poden fer el que s’anomena “vot útil” cap al candidat que potser no els agrada tant però que saben que pot quedar primer o segon i així triar aquesta “segona opció” que té possibilitats de passar a la segona volta. O bé si hi ha un candidat que no volen que surti, i saben que pot quedar primer o segon, decideixen fer un “vot útil” cap a l’altre candidat que també té moltes opcions de quedar primer o segon, encara que no s’hi sentin afins.
El president de la República, a França, és qui nomena el primer ministre, i aquest és qui representa el president al Parlament i qui proposa l’equip de govern. Així, el president nomena els ministres a partir de l’equip de govern proposat pel primer ministre. Es podria afirmar que el president és escollit independentment del Parlament, i que el primer ministre i el seu govern, que depenen del Parlament, són independents del president. Hi ha, doncs, un binomi de poder.
Parlar de les segones voltes d’aquest tipus de sistemes polítics és parlar d’alguns comportaments electorals dels votants a l’hora de triar un candidat o evitar que en surti escollit un altre. Una anàlisi més detallada la trobarem la setmana que ve, que ja serem a les portes de la segona volta d’aquestes eleccions.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres