La diada de Sant Jordi és sense cap mena de dubte una diada especial; d’això avui dia ja ningú en té cap mena de dubte; i no només és especial sinó que és una d’aquelles jornades que fa que els catalans siguem especialment diferents a la resta de mortals que habiten aquesta vall de llàgrimes. 

I és que quina cultura és capaç de barrejar en un sol dia, l’amor que representa la rosa i la cultura que representa el llibre? Sortosament, la majoria de llibres als nostre país encara es compren en format físic, perquè no m’imagino una diada de Sant Jordi sense les parades de llibres i amb els autors sols, asseguts en una cadira en filera tots, signant electrònicament el telèfon de cada persona que passés per allà o plafons electrònics amb propaganda de llibres i descomptes perquè te’ls descarreguis allà mateix. 

No, la festa de Sant Jordi és una festa, sortosament, encara molt física; una festa que uneix el format llibre, amb els seus punts de llibre inclús i si es dona el cas, i una rosa també física. I és que no em negaran que ja seria també el colmo que en lloc de donar una rosa a la seva estimada o estimat, li enviéssiu també una rosa via e-mail, ja seria el colmo.

Tot i així, tal com van evolucionant les coses, no seria d’estranyar, per a aquelles persones mancades d’amor, que juntament amb els plafons electrònics que ens convidessin a descarregar-nos un llibre hi hagués un robot que per cinc euros li digués a un quan l’estima i que maco és i que li enviés per tres euros més una rosa virtual al mòbil. I després, dos metres més enllà hi hagués un escriptor de poemes de desamor que ens signés amb un llapis electrònic que ha deixat de funcionar.