Amb un ai al cor durant tot diumenge, la jornada electoral es va desenvolupar amb tota normalitat a França, on en segon volta els fills de la república havien d’escollir entre una candidata neofeixista i un liberal. Sortosament, tot i les no consignes a favor de Macron de l’esquerra radical, finalment el sanderi es va imposar i es pot dir que Europa va tornar a guanyar, una vegada més, una nova batalla davant d’aquells que la volen veure volar pels aires, metafòricament, és clar, pel que fa a la seva constitució en Unió Europa. I de fet, Macron així ho va demostrar, amb el seu pas solemne al so de l’himne de l’alegria.

Així doncs, Europa se n’ha sortit enguany a Holanda i també a França, a l’espera, és clar, del que passarà a les legislatives, i de moment les amenaces neofeixistes han quedat en certa forma neutralitzades en ambdós països.

Tot i així, és clar que l’extrema dreta ha vingut per quedar-se durant molt de temps, i molt bé faria Europa, la Unió Europea, de fer molta més didàctica a les escoles, entre els ciutadans, els col·lectius, sobre la feina que fa i sobre el que la nostra pertinença a la Unió Europea significa en les coses del dia a dia. Si no fa això, si no es renova i si no es lluita per continuar agafant cada vegada més competències que ara pertanyen als estats, hi ha el risc que al final els candidats proeuropeus no tinguin el pes suficient per neutralitzar les amenaces antieuropeistes.

L’arribada solemne de Macron al ritme de l’himne europeu davant els seus votants s’hauria de repetir més sovint i caldria lluitar perquè tots plegats puguem acabar tenint un passaport blau amb dotze estrelles.