Les noves formes del Pacte Nacional
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
A quatre mesos del referèndum previst per al setembre, l’organització logística i els suports ciutadans i polítics a una jornada de votació sobre el futur polític de Catalunya no semblen una qüestió menor.
En la consecució del referèndum hi tenen un paper clau el govern català i la majoria parlamentària fruit de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. En paral·lel, un paper crucial en aquest procés el té també el Pacte Nacional pel Referèndum.
Així, la reconversió de l’anterior Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) a l’actual Pacte Nacional pel Referèndum ha suposat un canvi de tarannà i de dinàmica de l’ens de coordinació de les institucions, les entitats, el món empresarial, els sindicats i el món local i acadèmic. El primer Pacte va tenir notables èxits i va saber jugar un paper crucial durant el seu període de vigència (2013-2016). Aquest nou impuls d’ara s’ha vist reflectit principalment en quatre aspectes: l’objectiu, els mètodes, els elements simbòlics i els seus protagonistes. Ara, la vocació transversal i en positiu és la mateixa.
L’objectiu. El juny del 2013 es constituïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de cara a la consulta que s’havia de celebrar l’any 2014, que acabaria formalitzant-se en el procés participatiu del 9-N; ara, el nou Pacte formalitzat el desembre del 2016 té per objectiu ser l’espai de consens per l’actual referèndum. A la reunió solemne de l’1 de febrer, a la imponent sala del Parlament de Catalunya, sota la cúpula vidriada, s’aprovà un manifest en què s’insta els governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats i a assolir un acord per celebrar un referèndum. Vaja, una petició directa a l’executiu de Rajoy perquè mogui fitxa.
El mètode. A la mateixa reunió de febrer, s’aprovà la recerca d’adhesions al manifest, tant de persones i entitats de casa nostra com de figures internacionals de prestigi en els seus àmbits. Així, amb aquest propòsit, durant la diada de Sant Jordi, el bullici de possibles lectors i les roses engalanades de mil formes van compartir protagonisme amb les adhesions al referèndum promogudes pel Pacte Nacional. Els nombrosos voluntaris obsequiaven amb un adhesiu de color verd aquells que signaven a favor de la celebració d’un referèndum que permeti a la societat catalana decidir el seu futur democràticament. A més del 23 d’abril, les adhesions van continuar fins aquest 1 de maig, en el marc de les mobilitzacions dels principals sindicats tot commemorant el dia internacional dels treballadors.
En total, milers i milers de persones van plasmar la seva signatura en un manifest que reclama solucions polítiques als problemes polítics.
Els elements simbòlics. El nou Pacte Nacional també ha renovat els elements simbòlics que li eren propis. Fins ara, les mediàtiques reunions que eren objecte de tot el focus dels mitjans de comunicació, es duien a terme amb un protocol estricte al Palau del Parc de la Ciutadella. La imatge dels participants baixant per l’escala noble del Parlament i situant-se a la taula perimetral eren ja un clàssic que obria els telenotícies en cada ocasió. Des de la citada reunió del mes de febrer, se n’han organitzat dues més, amb una voluntat d’apropament a la ciutadania, aprofitant equipaments de barri: el 30 de març en un centre cívic de la Barceloneta, i aquest divendres, en una escola pública de Ciutat Vella. En aquestes dues reunions s’hi apleguen només les entitats de la societat civil —sense institucions ni partits polítics— i s’hi han sumat altres ens del teixit associatiu que no havien participat en les trobades anteriors.
Els seus protagonistes. Al mateix temps, les cares visibles del Pacte també han canviat. El relleu a l’excel·lent feina d’equilibris i consens feta per l’expresident del Parlament Joan Rigol, provinent de la històrica Unió Democràtica, l’ha pres l’exalcalde de Vilanova i la Geltrú, el socialista Joan Ignasi Elena. Un Pacte, recordem-ho, on la voluntat de sumar també es constata amb la participació d’Ada Colau i l’espai dels comuns.
Així, doncs, amb aquestes característiques que descrivíem, el Pacte es reforça com un espai interessant que pot marcar els propers mesos i que pot ser clau per al referèndum.
En la consecució del referèndum hi tenen un paper clau el govern català i la majoria parlamentària fruit de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. En paral·lel, un paper crucial en aquest procés el té també el Pacte Nacional pel Referèndum.
Així, la reconversió de l’anterior Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) a l’actual Pacte Nacional pel Referèndum ha suposat un canvi de tarannà i de dinàmica de l’ens de coordinació de les institucions, les entitats, el món empresarial, els sindicats i el món local i acadèmic. El primer Pacte va tenir notables èxits i va saber jugar un paper crucial durant el seu període de vigència (2013-2016). Aquest nou impuls d’ara s’ha vist reflectit principalment en quatre aspectes: l’objectiu, els mètodes, els elements simbòlics i els seus protagonistes. Ara, la vocació transversal i en positiu és la mateixa.
L’objectiu. El juny del 2013 es constituïa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de cara a la consulta que s’havia de celebrar l’any 2014, que acabaria formalitzant-se en el procés participatiu del 9-N; ara, el nou Pacte formalitzat el desembre del 2016 té per objectiu ser l’espai de consens per l’actual referèndum. A la reunió solemne de l’1 de febrer, a la imponent sala del Parlament de Catalunya, sota la cúpula vidriada, s’aprovà un manifest en què s’insta els governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats i a assolir un acord per celebrar un referèndum. Vaja, una petició directa a l’executiu de Rajoy perquè mogui fitxa.
El mètode. A la mateixa reunió de febrer, s’aprovà la recerca d’adhesions al manifest, tant de persones i entitats de casa nostra com de figures internacionals de prestigi en els seus àmbits. Així, amb aquest propòsit, durant la diada de Sant Jordi, el bullici de possibles lectors i les roses engalanades de mil formes van compartir protagonisme amb les adhesions al referèndum promogudes pel Pacte Nacional. Els nombrosos voluntaris obsequiaven amb un adhesiu de color verd aquells que signaven a favor de la celebració d’un referèndum que permeti a la societat catalana decidir el seu futur democràticament. A més del 23 d’abril, les adhesions van continuar fins aquest 1 de maig, en el marc de les mobilitzacions dels principals sindicats tot commemorant el dia internacional dels treballadors.
En total, milers i milers de persones van plasmar la seva signatura en un manifest que reclama solucions polítiques als problemes polítics.
Els elements simbòlics. El nou Pacte Nacional també ha renovat els elements simbòlics que li eren propis. Fins ara, les mediàtiques reunions que eren objecte de tot el focus dels mitjans de comunicació, es duien a terme amb un protocol estricte al Palau del Parc de la Ciutadella. La imatge dels participants baixant per l’escala noble del Parlament i situant-se a la taula perimetral eren ja un clàssic que obria els telenotícies en cada ocasió. Des de la citada reunió del mes de febrer, se n’han organitzat dues més, amb una voluntat d’apropament a la ciutadania, aprofitant equipaments de barri: el 30 de març en un centre cívic de la Barceloneta, i aquest divendres, en una escola pública de Ciutat Vella. En aquestes dues reunions s’hi apleguen només les entitats de la societat civil —sense institucions ni partits polítics— i s’hi han sumat altres ens del teixit associatiu que no havien participat en les trobades anteriors.
Els seus protagonistes. Al mateix temps, les cares visibles del Pacte també han canviat. El relleu a l’excel·lent feina d’equilibris i consens feta per l’expresident del Parlament Joan Rigol, provinent de la històrica Unió Democràtica, l’ha pres l’exalcalde de Vilanova i la Geltrú, el socialista Joan Ignasi Elena. Un Pacte, recordem-ho, on la voluntat de sumar també es constata amb la participació d’Ada Colau i l’espai dels comuns.
Així, doncs, amb aquestes característiques que descrivíem, el Pacte es reforça com un espai interessant que pot marcar els propers mesos i que pot ser clau per al referèndum.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres