Al pas que anem, ben aviat no hi haurà càrrec electe a Catalunya que no hagi passat pel sedàs dels tribunals de justícia, a menys que, és clar, marxem ben aviat i intentem ser majors d’edats anant pel nostre compte en el bast context de les nacions lliures del món, si és possible, és clar, que avui dia quedi alguna nació lliure al món.

De fet, molt em temo que l’única nació lliure al món avui dia és la nord-coreana, ja que aquella mena d’extraterrestre en forma de figura sortida d’un videojoc friqui, que és el seu president, fa pràcticament el que li dona la gana, fins al punt que, en lloc de bales, quan ha de matar algun ministre que gosa riure quan ell parla fa servir projectils antiaeris.

Sigui com sigui, i tornant al tema judicial, aquesta setmana ja hem conegut que la Fiscalia pren nota i prendrà també cartes en l’afer de l’intent de la Generalitat de comprar les urnes que, a priori, ens hauran de permetre votar en el referèndum d’autodeterminació que, segons diuen, se celebrarà el proper dia 1 d’octubre.

Així, el fet que tot l’aparell de l’estat es posi mans a l’obra contra la compra d’urnes per part d’una institució com és la Generalitat, donarà de ben segur, encara més “bona” imatge d’Espanya al món; una imatge que, de fet, fa que no la vulguin quasi ni per cantar a Eurovisió. 

Als ulls del món, quedarà lleig, molt lleig, portar davant un jutge algú o algunes persones que volen comprar urnes i de ben segur encara quedarà més lleig que la policia les vingui a retirar quan es posin per tal que els catalanets i catalanetes puguem votar el futur nacional del nostre país.

Però en el món hispànic tot és possible, i si no, temps al temps.