‘Crêpe au chocolat’
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Quan penso en París, el primer record que m’apareix és el d’una tarda de març del 2013, menjant una crep de xocolata al davant del Pompidou. A la plaça del museu, amb aquelles canonades de colors com a escenari principal, desenes de joves parisencs i també alguns viatgers, coincideixen festius sense pressa, parlant, divagant, explicant-se allò més present.
Nosaltres formàvem part d’aquell tot endolcit per la crep, que era inevitable que degustéssim en sortir d’un dels centres pictòrics més destacats de la capital del Sena. Havíem previst una tarda més distesa després de passar tot el matí feinejant, i no era el primer, tot preparant l’exposició “De retour à Paris: un voyage par les avant-gardes”, on mostraríem obres de Palau Ferré als apassionats de l’art. La inauguració seria l’endemà al vespre i, si bé la tasca del comissariat dels quadres ja semblava del tot encarrilada, encara quedaven els darrers serrells de les conferències.
Amb aquests records ben presents, començo a escriure l’article la nit del diumenge 7 de maig (ara farà 15 dies), tot seguint el vespre electoral de la segona volta de les presidencials franceses. Dic vespre, perquè poc després de les vuit tot el peix ja estava venut i els formatges indicaven la claredat de la victòria d’Emmanuel Macron davant del Front Nacional.
Tot i així, ens endinsàrem a la nit a través dels comentaris radiofònics dels programes especials catalans i de la retransmissió que feia la televisió francesa del primer discurs al Louvre. Certament, la imatge del caminant solitari victoriós que es dirigia a l’escenari era imponent. El discurs, prou emotiu i obert, sense concrecions, perquè totes les sensibilitats poguessin sentir-s’hi identificades.
Entre dilluns i dimarts, quan enllesteixo el text, s’han succeït tot una munió d’articles i valoracions d’experts, tertulians, corresponsals i opinadors sobre tots els aspectes que pugueu imaginar-vos: des del coll de la camisa del primer discurs als seus postulats econòmics liberals, des dels seus vincles familiars a la similitud de les seves sigles a les del moviment que li donava suport.
El cert és que per fa aquells que ens interessa la política i que gaudim de les nits electorals com si de partits del Barça es tractessin, no podem queixar-nos pas de la intensitat dels darrers anys. Començant amb els esdeveniments polítics catalans (catalanes 2012, europees 2014, 9-N 2014, municipals 2015, plebiscitàries 2015), seguint amb les municipals i parlamentàries del País Valencià i les Illes Balears del 2015 i acabant amb dues eleccions estatals el 2015 i el 2016.
A més de les convocatòries citades, el context internacional no s’escapa de generar notícies polítiques diàries. En primer lloc el referèndum escocès del setembre del 2014, en què finalment els electors apostaren per mantenir-se dins del Regne Unit davant les amenaces de sortir de la Unió Europea en cas d’independència. En segon lloc, i de manera paradoxal, el Brexit del juny del 2016, en què la majoria de votants britànics —tot i que Escòcia desitjava continuar-hi— decidiren sortir de la UE. En tercer lloc, les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.
I les jornades de gràfics no s’acabaran aquí, el mes vinent, el 8 de juny, tindran lloc les eleccions generals del Regne Unit, avançades fa poques setmanes per Theresa May, on el partit conservador i el laborista mesuraran les seves forces, com també els euroescèptics de l’UKIP. També cal recordar que l’independentista SNP fa pocs dies, a les municipals d’Escòcia, va aconseguir una preuada victòria a Glasgow, històric feu laborista.
Pocs dies després serà el torn, de nou, de l’Hexàgon, on l’11 i el 18 de juny tindran lloc les legislatives franceses. Caldrà estar atents aquests dies als moviments interns dels partits i dels seus dirigents a l’hora de recompondre’n el sistema.
Per cert, guardeu-vos també el 24 de setembre, quan s’elegiran els 630 escons del Budestag, a través d’unes eleccions federals alemanyes en què l’actual cancellera Angela Merkel haurà de competir amb el socialdemòcrata Martin Schulz, que va ser president del Parlament Europeu.
Així, doncs, prepareu les crispetes! (o millor unes creps de xocolata...).
Nosaltres formàvem part d’aquell tot endolcit per la crep, que era inevitable que degustéssim en sortir d’un dels centres pictòrics més destacats de la capital del Sena. Havíem previst una tarda més distesa després de passar tot el matí feinejant, i no era el primer, tot preparant l’exposició “De retour à Paris: un voyage par les avant-gardes”, on mostraríem obres de Palau Ferré als apassionats de l’art. La inauguració seria l’endemà al vespre i, si bé la tasca del comissariat dels quadres ja semblava del tot encarrilada, encara quedaven els darrers serrells de les conferències.
Amb aquests records ben presents, començo a escriure l’article la nit del diumenge 7 de maig (ara farà 15 dies), tot seguint el vespre electoral de la segona volta de les presidencials franceses. Dic vespre, perquè poc després de les vuit tot el peix ja estava venut i els formatges indicaven la claredat de la victòria d’Emmanuel Macron davant del Front Nacional.
Tot i així, ens endinsàrem a la nit a través dels comentaris radiofònics dels programes especials catalans i de la retransmissió que feia la televisió francesa del primer discurs al Louvre. Certament, la imatge del caminant solitari victoriós que es dirigia a l’escenari era imponent. El discurs, prou emotiu i obert, sense concrecions, perquè totes les sensibilitats poguessin sentir-s’hi identificades.
Entre dilluns i dimarts, quan enllesteixo el text, s’han succeït tot una munió d’articles i valoracions d’experts, tertulians, corresponsals i opinadors sobre tots els aspectes que pugueu imaginar-vos: des del coll de la camisa del primer discurs als seus postulats econòmics liberals, des dels seus vincles familiars a la similitud de les seves sigles a les del moviment que li donava suport.
El cert és que per fa aquells que ens interessa la política i que gaudim de les nits electorals com si de partits del Barça es tractessin, no podem queixar-nos pas de la intensitat dels darrers anys. Començant amb els esdeveniments polítics catalans (catalanes 2012, europees 2014, 9-N 2014, municipals 2015, plebiscitàries 2015), seguint amb les municipals i parlamentàries del País Valencià i les Illes Balears del 2015 i acabant amb dues eleccions estatals el 2015 i el 2016.
A més de les convocatòries citades, el context internacional no s’escapa de generar notícies polítiques diàries. En primer lloc el referèndum escocès del setembre del 2014, en què finalment els electors apostaren per mantenir-se dins del Regne Unit davant les amenaces de sortir de la Unió Europea en cas d’independència. En segon lloc, i de manera paradoxal, el Brexit del juny del 2016, en què la majoria de votants britànics —tot i que Escòcia desitjava continuar-hi— decidiren sortir de la UE. En tercer lloc, les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.
I les jornades de gràfics no s’acabaran aquí, el mes vinent, el 8 de juny, tindran lloc les eleccions generals del Regne Unit, avançades fa poques setmanes per Theresa May, on el partit conservador i el laborista mesuraran les seves forces, com també els euroescèptics de l’UKIP. També cal recordar que l’independentista SNP fa pocs dies, a les municipals d’Escòcia, va aconseguir una preuada victòria a Glasgow, històric feu laborista.
Pocs dies després serà el torn, de nou, de l’Hexàgon, on l’11 i el 18 de juny tindran lloc les legislatives franceses. Caldrà estar atents aquests dies als moviments interns dels partits i dels seus dirigents a l’hora de recompondre’n el sistema.
Per cert, guardeu-vos també el 24 de setembre, quan s’elegiran els 630 escons del Budestag, a través d’unes eleccions federals alemanyes en què l’actual cancellera Angela Merkel haurà de competir amb el socialdemòcrata Martin Schulz, que va ser president del Parlament Europeu.
Així, doncs, prepareu les crispetes! (o millor unes creps de xocolata...).
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres