Sí, sí, senyores i senyors, per fi un membre del govern espanyol ha estat sincer i ha dit la veritat de per què no ens volen deixar marxar de l’Estat espanyol, i com a bon ministre d’Economia, aquest dimarts, l’home, com qui no vol la cosa, va dir curt i ras, a banda d’altres elements de la retòrica ja coneguda, que de marxar res de res, ja que l’economia catalana representava un 20-21% del PIB espanyol, em va semblar entendre, i és clar, això seria un desastre per a l’economia espanyola. Tal com ho senten; i és clar, després s’estranyen que davant d’aquest pes que tenim i el que rebem a canvi, ens agafin les suors fredes i preferim la suor i l’emoció de buscar la independència.

Les coses s’han de dir ben clares, com ho ha fet el ministre De Guindos. “Jo no deixo marxar la meva parella, a la qual no estimo, maltracto i no li dirigeixo la paraula, com aquell qui diu, perquè senzillament, la seva nòmina és més alta que la meva i per tant, les finances de la llar se’n podrien anar a terra si decidim regularitzar aquesta manca d’amor via que la parella a qui no estimo pugui trobar per fi l’amor i fer amb la seva nòmina el que millor li roti.” Més o menys, seria un símil recreat per un servidor que explicaria el que ens explicava des de Bussel·les el senyor De Guindos, a qui tan estimaven alguns catalans fa un temps, per moderat i per tenir una mica la cara amable d’un govern gris, com els que sempre acostumen a tenir els governs populars, que semblen sortits d’un quadre de tecnòcrates d’altres èpoques. En fi, que ja ho saben, paguin, que per a això sí que ens volen.