Per Sant Joan em ve tot sovint al cap la lletra d’una cançó de Jaume Sisa dedicada a aquest dolç de fruites i pinyons que tots mengem per postres el dia 23, concretament em fa especialment gràcia la frase de la tornada que fa: “Oooh, la cocaaa de Sant Joaaan, és de totes les coques la més elegant.” Aquesta cançó, titulada “La coca”, la taral·larejo interiorment tot visualitzant un vídeo de com la va portar a escena Dagoll Dagom l’any 1981 en el seu espectacle dedicat a aquesta nit, amb un personatge vestit de coca de Sant Joan amb dues dones que representaven la paròdia de la lletra. 

I aquesta cançó em porta a la que diu: “La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia... Qui és aquest follet? Qui el coneixeria? Al mig del foc té la seva fira...”, del mateix Sisa, una cançó-poema ben especial. I també ben diferent a la música dels Strombers, que fa uns anys van portar als escenaris una cançó bellugadissa i bohèmia de l’àlbum Que ruli, que reflectia l’ambient d’un concert on tocava el mateix grup, durant la nit de Sant Joan, en una mena d’autocita o metallenguatge musical, i on el públic representa que els demanava: “Strombers, torneu a començar! Farem de la nit més curta, la més llarga de l’any...”.

Hi ha més grups que han volgut parlar d’aquesta nit, com ara a ritme de rumba aquesta lletra de Terratombats: “Goita que ja sona la revetlla de sant Joan. Cantem tots una rumba vella que enamora i meravella... Sant Joan vetlla revetlla, Sant Joan al cel la flama, que il·lumina i agermana els Països Catalans. Nit de solstici, la més curta de l’any, perd la vergonya i fem uns garrotins, pot ser la manera de guanyar uns bons amics. Nit de bruixes, de màgia i falles, i jaleos a les places, els cavalls no poden parar”. Unes bones referències a Menorca, amb la festa dels cavalls anomenada “Jaleos” i als garrotins lleidatans, unes estrofes iròniques o humorístiques. I parlant de garrotins, ben conegut és el que fa “Al garrotin, al garrotan, a la vera vera vera de Sant Joan”. 

I és que la nit de Sant Joan se celebra arreu dels Països Catalans. El grup Antònia Font dedicà una cançó a la festa de Ciutadella: “Crema es sol a Ciutadella per Sant Joan sona es jaleo, hi ha molts de cavalls, Kas de llimona i Gin Xoriguer”; el gin xoriguer, aquella beguda típica de les Illes. I aquesta cançó es titula de manera burleta “Islas Baleares”, de l’àlbum Lamparetes, en què subratlla i fins i tot ridiculitza la visió distorsionada que alguna gent té de les Illes.

El cantant de Berga dit Titot i David Rosell, tots dos components del mític grup Brams, també en parlen i precisament fan referència a un 23 de juny viscut a l’Alt Camp: “Aquella màgica nit, màgica nit de Sant Joan, recordant-la, el sol eixit en un tros de l’Alt Camp. Sempre havia, a cegues, estimat la llibertat que una nit la primera d’estiu se m’ha mostrat com el so de la felicitat.” La cançó porta per títol aquestes darreres paraules, “El so de la felicitat”, de l’àlbum Viatge efímer a la vall dels mots.

Si volem tornar a la calidesa d’una música més tranquil·la i suau, tenim la cançó “Pluja d’estels” de l’àlbum Si canto enrere de la Gemma Humet: “Cau el sol de Sant Joan. El dia s’ha fet llarg i deixa a la nit la claror de l‘any. Olor de revetlla, olor d’estiu que ve. Olor de revetlla, olor d’estiu que ve... Una foguera crema ombres gegants. Venen les bruixes, i els follets amagats són els meus habitants.”

I un llarg etcètera de grups, cançons i melodies que porten el ritme i la musicalitat del 23 a la nit al voltant de les fogueres. I és que aquesta celebració també ha inspirat poetes i escriptors. En posarem només un exemple, Miquel Martí i Pol, que va escriure precisament sobre aquest “Foc de Sant Joan” uns versos que transmeten la quotidianitat del veïnatge i l’alegria de la celebració: “Tots plegats, repeteixo, criden desassenyadament i riuen i s’empaiten... a l’entorn d’un foc de llenya verda, mànecs d’escombra i qualque resta de cadira vella.” Són les fogueres tradicionals, dels veïns que hi participen, els sopars a la fresca i les bones converses.