Des de fa unes setmanes ençà, la pressió de l’Estat contra tot allò que fa olor de procés o és sospitós de col·laborar amb el referèndum s’ha incrementat i molt. De fet, ja fa uns anys, quan va començar el tema, que estan posats en l’empresa de fer baixar el “suflé” que diuen ells, amb més poca sort que molta; però ara, senyores i senyors, agafin-se bé, perquè venen corbes; unes corbes que poden portar, inclús, que més d’un descarrili, que surti de la via i que en definitiva pugui prendre mal, en sentit metafòric, és clar.

A partir d’ara i fins a l’1 d’octubre, l’Estat de ben segur que incrementarà encara més les seves línies de pressió cap a qualsevol acte, persona, institució, empresa, particular, etc., que formi part del club de col·laboradors d’una cosa tan bàsica i elemental en qualsevol democràcia com és treballar, i tota la maquinària la tindran ben greixada perquè aquí no es mogui una mosca que pugui permetre que el poble català pugui dipositar les seves butlletes el proper 1 d’octubre. 

Em temo, però, que no els servirà de res i el dia 1 d’octubre tots plegats podrem votar, perquè ja fa temps que la comunitat internacional els té ben clissats, i els escrits i les accions més o menys discretes recriminatòries cap al govern de l’Estat des de fora les fronteres de la pell de brau aniran a més en els properes mesos, en les properes setmanes.

A més a més, si d’aquí a l’1 d’octubre veurem coses sorprenents, a partir del dia 1 d’octubre de ben segur que en veurem encara més, fins que finalment tinguem la senyera onejant a l’ONU.