Aquest cap de setmana, de nou, milers de joves provinents d’arreu omplen els carrers i les places de Montblanc per formar part de l’edició d’enguany de l’Acampada Jove. Pels que vam ser a Arbúcies, a Sant Celoni i a Montblanc, veure un cartell anunciador del festival politicomusical dels Països Catalans en alguna paret del país ens produeix una certa nostàlgia. El fet és que l’Acampada ha marcat tota una generació de joves compromesos amb el futur que amb els anys, lògicament, s’han anat fent grans. 

Un esdeveniment com aquest porta organitzant-se 21 anys seguits. De fet, l’any passat es van programar diferents activitats per commemorar les dues dècades. Això vol dir que, a grans trets, molta de la gent amb inquietuds nacionals que avui té entre 15 i 40 anys han rebut una major o menor influència d’aquests concerts estiuencs (i de les xerrades, i dels tallers, i de la sociabilitat que comporta). L’Acampada, als que hi han anat passant al llarg dels anys, els ha marcat des d’un punt de vista personal, però també políticament, ja que ha ajudat a modelar i afermar un independentisme que s’ha anat eixamplant amb els anys, rumb a Ítaca. Poc ens ho pensàvem, uns estius enrere, que la societat catalana faria un canvi tan espectacular i engegaria un procés com el que ara estem a punt de finalitzar.

Els records de l’Acampada són molt bons i d’anècdotes cadascú en tindrà les seves. Nits de concerts i tendes de campanya assolellades, ben tropicals, i tardes de gespa al recer ombrívol de la muralla, tal com prats verds. Unes xancletes i alguna tovallola de platja eren ideals. Al matí, no calia comptar ovelles, perquè teníem molta son. Pel vermut, o a mitja tarda, allargant-se cap al vespre, les terrassetes de la plaça Major eren el lloc ideal per fer petar la xerrada. Lluny queda l’any del diluvi, l’últim del Montseny, quan el massís mirava al Montnegre i el seu referèndum. A l’Acampada hi hem celebrat aniversaris amb pastissos improvisats, brindant amb orxata i copes de plàstic i cantant aquella “d’anys i anys, per molts anys / bufis fort i les apaguis / Per molts anys!” (felicitats!). 

Entre iglús o canadenques ataronjades hem filosofat, hem intercanviat adhesius polítics i hem retrobat els amics de les tertúlies estiuenques, que venien de lluny, i que aprofitaven el tercer cap de setmana de juliol per renovar les referències musicals del moment. Sempre hi havia algú amb malabars, fent equilibris sense boicot, com si fos l’hora del joglar. Si hem fet odes a “la farola”, també ens vam aprendre les lletres de Brams, que enguany tornen a tocar, al costat d’Aspencat i tants d’altres. A l’Acampada, entre roba estesa, hem conegut moltíssima gent, però encara ens falta un tal “Antonio”, que alguns segueixen buscant, per les tendes, de matinada. 
Així, per als que no hagin anat al Feslloch, l’Acampada Jove d’enguany pot ser ideal per començar un estiu ple de projectes, viatges, platja i nits de festa major amb focs artificials. Perquè l’estiu és per descansar i viure’l al màxim! Ara és moment de passar-s’ho bé!

Ara, no podem oblidar que d’aquí a dos mesos i mig tenim la cita electoral més important de la nostra història. Després del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 i de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015, cal culminar tota la feina feta. Perquè l’1 d’octubre sigui un èxit, però, cal que ens hi esforcem tots. Volem que el referèndum sigui un èxit de participació i que sigui una victòria clara del Sí. Per aconseguir-ho, doncs, caldrà escoltar tothom i parlar amb molta gent. Gent de l’institut, companys de la facultat, els de la feina, veïns, tiets i cosins... no podem deixar passar una oportunitat com aquesta. Sabem que hi ha indecisos, gent que no sap exactament què és tot plegat i que potser mai els han explicat els beneficis de tenir un estat propi. Cada u de nosaltres pot ajudar a aconseguir que l’1 d’octubre sigui una festa democràtica.
Amb tu, l’1 d’octubre serà un èxit!