Que el tema de les jubilacions està més que malament i que al final, o bé no ens podrem jubilar o bé, serà entre els 80 o 85 anys, l’edat de jubilació, amb la meitat del que cobra un jubilat actual, si és que s’arriba viu a aquella edat, és un fet que pràcticament poca gent discuteix; ans al contrari, si parleu amb algú sobre el tema, la resposta típica és “ja no cobrarem jubilació nosaltres”; i ho diuen tan tranquils com si tinguèssin milions d’euros al banc i poguèssin afrontar aquells anys de dolors i recta final, sense res que posar-se a la boca.

Doncs mireu per a on, m’he imaginat una escena: “un pobre home de 80 anys, arriba a la seva fina, després de que la polícia pogués obrir pas d’un grup de joves d’entre 55 i 60 anys, que encara no han pogut entrar dintre del mercat laboral, ja que després del màster i els post-graus dels 30 i dels 40, ningú els donava feina. L’home, arriba el seu despatx, a on ja hi ha l’aparell que li controla les polsacions del cor i la tensió anterior, no fos cas que li passés alguna cosa abans de la jubilació i al costat de la taula, tot molt ben disposat hi té un lloc on poder disposar l’ampolla del suero i abans de posar-se a la labor, es treu cuidadosament la caspa del poc cabell que li queda. 

També, es prepara una infusió doncs s’ha de prendre les dotze pastilles del matí i així, amb resignació doncs no ha faltat mai a la feina, comença el seu deure diari. Mentrestant, fora, la policia dóna cops de porra als joves que volen treballar i que saben que mai cobraran una pensió, perquè cuidadosament, els sistema ja s’ha encarregat de que estiguin anys ocupats estudiant, per no poder així, mai de la vida fer els anys de cotizació.