L’estiu són vacances i viatges, quilòmetres i mapes. Qui no recorda les vacances de la seva infantesa? Encara que amb els anys tot va canviant i no són el mateix els dies de descans laboral que els mesos de lleure escolar, el cert és que no podem deixar d’associar el període estiuenc amb el fet de sortir de la rutina. Així, doncs, aprofitem aquest vincle i gaudim d’aquest estiu, que encara som al juliol i tenim sol per estona.

Tots coneixem gent que tot just ha passat Nadal i ja saben què faran per Setmana Santa i, a mig gener, ja estan acabant de tancar les vacances d’estiu. D’altres, comencen a planificar alguna cosa a mesura que s’apropa la calor, que els dies s’allarguen i que les nits es fan curtes. Encara hi ha un tercer grup, el d’aquells que, per mandra, altres prioritats o esperit d’aventura, decideixen viure al dia i, quan van de vacances, tot just es planifiquen el destí i el contingut pocs dies abans, com a màxim un parell de setmanes o tres. 

Molts d’aquests han visitat les principals capitals europees, coneixen la costa africana, van endinsar-se al Pròxim Orient i han fet viatges més o menys exòtics al sud-est asiàtic. Un imant a la nevera o una peça curiosa ben situada al menjador són algunes de les proves que certifiquen les proeses descrites d’aquell matí als mercats orientals de les espècies o del difícil regateig per una peça de fusta tallada a mà.

El cert és, però, que alguns d’ells no coneixen l’estany de Sant Maurici, el Palmeral d’Elx o les coves d’Artà. Tampoc és obligatori conèixer tot el país, encara que a alguns ens apassiona poder fer quilòmetres i saber que quan passes per aquest o aquell altre poble, podràs fer-hi parada i enviar un WhatsApp a algú perquè et posi al dia de les principals novetats i projectes, tot fent un cafè a la plaça de l’Església d’aquí i d’allà. Sigui com sigui, aprofitant que som a l’estiu, per aquells que tinguin ganes d’inspirar-se i fer algunes escapades nacionals, les properes columnes les dedicarem a conèixer llocs bàsics de la nostra geografia. Sense voluntat de guia turístic, l’experiència personal pròpia —cada u té la seva— pot servir per trobar alguns llocs d’interès, alguns dels quals molt bàsics, i d’altres que només la coneixença de gent d’allà ens han permès de saber.

Un dels primers mites que cal trencar és el de les platges paradisíaques. No hi ha res de dolent en anar uns dies al Carib, tots coneixem les imatges de la sorra de Punta Cana que inunden els aparadors de les agències de viatges. La República Dominicana i Puerto Rico són una de les principals destinacions turístiques transoceàniques per les cadenes hoteleres. Segons l’any, també Cuba. Els francesos, per exemple, tenen més tendència a l’illa de Martinica, el seu departament d’ultramar.

En qualsevol cas, però, sense fer tantes hores d’avió, disposem d’unes platges excepcionals a Menorca. Quant fa que no hi hem anat? Estem parlant d’una reserva de la biosfera reconeguda per la Unesco, eh? A Menorca, encara amb el pòsit de la cultura talaiòtica de l’edat del bronze i els seus monuments megalítics, i la influència que a l’època moderna hi han tingut francesos i anglesos, hi trobareu tot allò que un bon fan de la natura necessita. 

Menorca, que enceta l’estiu per Sant Joan, amb els jaleos de cavalls adornats i molta música, és, si un ho desitja, l’illa de la pau i la tranquil·litat. Si s’hi va de vacances pausades, amb la voluntat de recarregar piles en lloc de buidar-ne, les excursions per trams del Camí dels Cavalls són una bona tria. És idíl·lic poder caminar entre pins i roques a tocar de mar. A més, no és estrany trobar-hi platges desertes on poder-se capbussar a l’aigua, lluny de les aglomeracions a les que estem acostumats a primera línia de costa. 

I els fars. Si aneu a Menorca no podeu oblidar-vos d’unes postals reals com són les de les proximitats dels fars mariners, com el de Favàritx, amb les seves amples línies pintades de blanc i de negre. Des d’allà, i amb banda sonora de Cris Juanico, hi veureu les millors postes de sol.

Tot plegat, amanit amb un bon àpat xarcuter de pa amb oli. I el formatge? Maonès!