Llamps i trons, trons i llamps, això sembla que volen alguns, que la vida sigui una tormenta com més perfecta millor, però no ho aconsegueixen, ja que el poble català és un poble molt més unit del que ells es pensen.

I és que no hi ha setmana que passi que no humiliïn el nostre Parlament amb noves sentències d’inconstitucionalitat, amb l’agravant, que quan una llei és portada pel govern espanyol contra una comunitat autònoma, aquesta queda automàticament suspesa fins que el Constitucional falli en un sentit o l’altre i, en canvi, quan una comunitat autònoma recorre una llei de l’estat, aquesta queda en vigor i ben en marxa, fins que l’alt tribunal no resolgui; és a dir, que si resol negativament, aquesta ja farà temps que estarà plenament aplicada i els seus efectes ja s’hauran deixat notar abastament, ja que, curiosament, sempre tarda més l’alt tribunal en resoldre quan de lleis estatals es tracta, que especialment, les que fan referència a Catalunya, que han resolt, de vegades, en qüestió d’hores. 

Sigui com sigui aquests amants dels llamps i dels trons, veuen com cada cop se’n surten menys a l’hora de desmoralitzar aquest poble català nostre, que fins fa no pas massa, tenia la síndrome del gas estobat i abandonat. Ara, la nostra moral està més alta que mai i no ens deixarem convèncer que el nostre Parlament ha de ser com una mena de gestoria del que vulgui fer o no l’estat espanyol.

Aquests que volen dispersar llamps i trons, ens han revocat lleis contra la pobresa energètica; lleis per afavorir l’habitatge social; la nostra cultura; el nostre cinema… tot, com veuen, molt perillós, i el bo del cas, és que quan legislen ells, són lleis ben legals.