Senyores i senyors, per si algú encara no ho sabia, odio la calor i si la calor és d’aquella tan xafogosa que hem viscut durant tants dies d’aquest estiu, amb un juny que ja deixava entreveure que patiríem d’allò més en aquest any del senyor 2017, doncs llavors m’entren ganes de tancar-me en una càmera frigorífica i no sortir-ne fins al mes d’octubre, ja que convindran amb mi que el setembre encara és traïdor.

Sempre he pensat que això de la calor i la seriositat no van mai agafats de les mans. De fet, en to despectiu acostumem a dir allò de la república bananera, i és clar, ja se sap que a les repúbliques on creixen les bananes la xafogor està a l’ordre del dia; i què és el que hem tingut aquí durant la major part d’aquest estiu? Doncs dies de república bananera.

També de vegades afirmo que la calor i la seriositat d’un país no estan tampoc lligades, i de fet sempre mirem al nord pensant en sinònim de civilització, seriositat, netedat, qualitat en l’execució de les feines, però pobres, el fred també els deu afectar, ja que són capaços de fer un gran cotxe de sis-cents cavalls, però també de cometre la major atrocitat humana de tota la història, amb permís del veí rus, on també hi fa molt de fred, i de seriositat no és que en tinguin gaire i tampoc treballen amb tanta qualitat com els veïns del mig d’Europa i també, per entrar en calor, han comès importants atrocitats. 

Sigui com sigui, deixem-nos de romanços i apostem per la neutralitat, ni aquesta xafogor que només hauria d’agradar les mosques i mosquits, ni aquell fred que fa que els atordits a terra de vodka no acabin d’entrar mai en calor.