El Priorat són aquells marges de pedra seca que han permès, a cops de mall i martell, plantar-hi uns quants ceps més i ampliar així el nombre de gotims. Per a mi, són també aquells caps de setmana de primavera o tardor a casa dels avis paterns, a Bellmunt. De terra pissarrós, també hi havíem passat algunes setmanes d’estiu, d’aquelles que fins a l’hora de berenar, la calor de juliol i agost t’aconsella mantenir les lectures previstes, ben acomodat a l’altell, embadalit, potser, d’aquell paratge de les terres del riu Siurana.

“El suc de llicorella és comú a tota la comarca, però a Capçanes s’han especialitzat en vins joves; els de Gratallops tenen un grau i a Bellmunt i a Marçà un altre; a Falset en fan vermut, a Poboleda vi ranci, al Masroig moscatell i a Marçà ratafies i estomacals”, ens descriu Eugeni Perea en el seu últim llibre Cartografia literària del Priorat (Silva Editorial, 2016).

L’historiador i poeta Eugeni Perea Simón (Riudoms 1953) és una d’aquelles persones sàvies de les comarques de Tarragona, no en va és cap de l’Arxiu General de la Diputació. Ens vam conèixer l’estiu del 2013 al Mas Segimon de l’Aleixar. Aquella tarda d’agost, quan el sol oferia una treva als visitants, vam coincidir al beatus ille de la família Manent. 

En aquell generós terrat de la casa, acompanyats d’uns cafès i unes pastes, Albert Manent i Eugeni Perea van recórrer als records d’anys passats, al paper de l’església de la tarraconense després del Concili Vaticà II, al que deia o feia un o altre governador civil durant el darrers anys de la dictadura a les nostres comarques, al paper dels erudits en la preservació de la memòria local dels pobles, en ple flux camp-ciutat. En una situació com aquella, hom no podia més que prendre apunts i, en tot cas, incidir en la conversa a través de les referències bibliogràfiques llegides. 

Perea és doctor en Història a la Universitat de Barcelona i un escriptor prolífic —amb més d’una vintena de llibres. La seva expertesa en la investigació, crítica i divulgació històrica el porten a interessar-se per àmbits ben diversos: art, geografia, onomàstica, gastronomia i un llarg etcètera. Així, al mateix temps que pot oferir una classe magistral al voltant de la represa cultural catalana durant el tardofranquisme, el riudomenc pot explicar les visites pastorals de l’època medieval o comentar quines pràctiques agrícoles tradicionals s’estan perdent per la mecanització del camp. 

Aquests darrers anys s’està interessant especialment per l’estudi del paisatge a través de la literatura i de les arts. I és en aquest sentit que, després de publicar una Cartografia literària del Camp de Tarragona (2010), ha volgut enfocar la mirada en allò que la literatura ha dit del Priorat. La comarca de Falset i de la cartoixa d’Escaladei no és, però, nova per a ell. Seguint els passos de Ramon Amigó, el llunyà 1984, Perea ja havia publicat una toponímia de la Morera de Montsant i el seu terme municipal i, més recentment, el 2005, havia publicat en col·laboració un llibre sobre els 50 anys de les obres de la Torre de Fontaubella, i el 2007, un estudi sobre la literatura del 
Montsant. 

A la Cartografia literària del Priorat, l’autor fa un repàs exhaustiu de la presència de la comarca a la literatura (i a la música i a les arts plàstiques), des del segle XIV —amb les quatre grans cròniques i Anselm Turmeda— fins a la més propera actualitat, en les lletres musicals de Lluís Llach i la seva Porrera vitivinícola. Així, hi podem trobar referències des d’Artur Bladé a Josep Maria Espinàs, des de Josep Carner a Ramon Muntanyola, des de Gabriel Ferrater a Joan Miró. 

Són tot aquest seguit d’intangibles literaris i culturals, les més de 120 cites bibliogràfiques del segle XX i les prop de 80 d’aquesta darrera dècada i mitja, els que formen un imaginari popular, fruit de la recerca del present volum. Amb el llibre a la mà, res millor que calçar-se les sabates i començar una ruta pels espais que poetes i assagistes han anat descrivint al llarg dels anys i que gràcies a Eugeni Perea avui podem 
resseguir.