Fa temps que de tant en tant em ve al cap com seran els homes i dones grans del futur; bé, els d’aquí a uns trenta o quaranta anys. De fet, el tema de la vellesa ha anat evolucionant generació rere generació, però no sé què em fa que la generació geriàtrica que vindrà serà una mica més problemàtica que la gent gran actual.

Per començar suposo que els qui arribin a vells arribaran força més tocats que no pas els grans de l’actualitat, ja que ja se sap que d’uns anys cap aquí, les substàncies amb què molta gent jove s’ha criat i ha crescut, a més de les velocitats a què circulen molts, l’alimentació a base de pizzes i begudes de cola o les begudes energètiques adulterades amb licors varis i altres elements, doncs francament fan pensar més en un infart o una hemorràgia no sé on, a l’edat madura, abans d’arribar al geriàtric; per no parlar dels qui s’estavellaran sota un pont o altres desgràcies més que se’ls puguin ocórrer a vostès, amics i amigues lectors.

Tanmateix, els qui estem més a prop del geriàtric, ja que ja comencem a estar madurs, també ho tenim complicat per arribar-hi en condicions, perquè si bé ja mengem una mica més de verd i mirem de beure coses més naturals, el fet d’anar guanyant pastilles amb cada x anys que passen tampoc fa augurar d’arribar-hi de la forma més idònia. 

Però siguem positius i imaginem que els joves d’ara hi arriben. S’imaginen com gestionar la creació de grafits a les residències, com renyar un home o una dona de noranta anys que planten d’amagat marihuana al jardí del centre o com crear tallers de tatuatges enmig de tanta arruga?