L’11, camí de l’1 d’octubre
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Aquest 11 de setembre hem de tornar a omplir els carrers per mostrar la força d’un país que aquest 1 d’octubre està cridat a les urnes. Per la democràcia i per la llibertat. Aquest 2017 és la culminació d’un procés que va encetar-se d’una manera pública la Diada del 2012.
Cinc anys de maduració que han de servir per construir un nou estat europeu, avançat i modern, on la gent sigui feliç, on tothom visqui bé al servei de les persones i dels seus somnis.
En uns dies com aquests he volgut recuperar la columna del Nova Conca del setembre de 2012 on, precisament, parlava d’aquestes qüestions. Amb algunes actualitzacions, deia així...
Després de les festes majors d’aquest estiu, com la de Montblanc d’ara fa ben pocs dies —amb una presència destacada de senyeres i estelades als balcons— i d’una data tan assenyalada com l’11 de setembre, podem estar orgullosos del paper de referència que la nostra comarca desenvolupa en els temes de país. L’Acampada Jove mobilitza el jovent d’arreu dels Països Catalans i porta milers de nois i noies durant un cap de setmana llarg de juliol a la Vila Ducal. I aquesta no és una qüestió menor, tenint en compte la promoció que aquest esdeveniment fa de la nostra llengua, a més de revitalitzar el comerç local de proximitat.
La Conca ha estat tradicionalment una comarca amb consciència nacional i amb destacats polítics que reivindicaven la plenitud nacional al llarg de tot el segle XX. Des de Josep Conangla i Fontanilles a Andreu i Abelló, de Josep Maria Poblet a Josep Porter.
Sumant, indubtablement, totes aquelles persones anònimes que, amb la seva tasca diària, durant el franquisme, van continuar vivint en català i ensenyant-lo als seus infants, “per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa” com deia n’Espriu. A la Conca, com a la resta de comarques catalanes, van mantenir la flama del país aquells que continuaven recordant d’on veníem i esperaven que, quan la llarga nit acabés, poguéssim pensar on voldríem anar com a col·lectivitat, ja que tot estaria per fer i tot seria possible, com recordava Miquel Martí i Pol.
I després d’uns anys vuitanta i noranta en què el desenvolupament de l’autogovern va monopolitzar el debat autonòmic, amb la millora progressiva de competències i de finançament segons les majories existents a Madrid i la necessitat que aquestes tenien d’assegurar-se els vots de les forces catalanes, amb el tombant de segle tot començà a moure’s amb més força.
El llarg debat estatutari que durà tota la legislatura del 2003-2006 i el no menys llarg període de deliberació del Tribunal Constitucional que culminà amb la sentència que tots ja coneixem que va ser resposta per la manifestació més multitudinària fins a aquell moment, la del 10 de juliol de 2010, amb aquell “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Un impuls molt important va realitzar-se amb les onades de consultes populars que sorgiren d’Arenys de Munt aquell 13 de setembre de 2009 i que, com no podia ser d’una altra manera, va arribar amb molta força a les nostres poblacions en mesos següents: organització, voluntaris, meses, sufragis i una participació a destacar. Les sinergies creades van potenciar noves iniciatives que poden anar agafant protagonisme. Sens dubte, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que se sumaven a la llarga història d’Òmnium Cultural.
Com veiem, les institucions i la societat civil hi tenen molt a dir en l’aprofundiment de les llibertats catalanes, ja sigui des de la reivindicació clara d’una transició cap a l’estat propi o picant pedra per fomentar un imaginari col·lectiu.
La creació de la nova associació d’exalcaldes de la Conca demostra aquesta vitalitat dels servidors públics que s’estimen el país.
Les associacions de cultura popular, els agrupaments escoltes i les entitats juvenils, de dones o de gent gran, poden ser clau en aquest procés de secessió que avança. I també vostè —el lector— pot ser la peça que cal per fer funcionar els engranatges i perquè l’1 d’octubre sigui un èxit.
Votarem!
Cinc anys de maduració que han de servir per construir un nou estat europeu, avançat i modern, on la gent sigui feliç, on tothom visqui bé al servei de les persones i dels seus somnis.
En uns dies com aquests he volgut recuperar la columna del Nova Conca del setembre de 2012 on, precisament, parlava d’aquestes qüestions. Amb algunes actualitzacions, deia així...
Després de les festes majors d’aquest estiu, com la de Montblanc d’ara fa ben pocs dies —amb una presència destacada de senyeres i estelades als balcons— i d’una data tan assenyalada com l’11 de setembre, podem estar orgullosos del paper de referència que la nostra comarca desenvolupa en els temes de país. L’Acampada Jove mobilitza el jovent d’arreu dels Països Catalans i porta milers de nois i noies durant un cap de setmana llarg de juliol a la Vila Ducal. I aquesta no és una qüestió menor, tenint en compte la promoció que aquest esdeveniment fa de la nostra llengua, a més de revitalitzar el comerç local de proximitat.
La Conca ha estat tradicionalment una comarca amb consciència nacional i amb destacats polítics que reivindicaven la plenitud nacional al llarg de tot el segle XX. Des de Josep Conangla i Fontanilles a Andreu i Abelló, de Josep Maria Poblet a Josep Porter.
Sumant, indubtablement, totes aquelles persones anònimes que, amb la seva tasca diària, durant el franquisme, van continuar vivint en català i ensenyant-lo als seus infants, “per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa” com deia n’Espriu. A la Conca, com a la resta de comarques catalanes, van mantenir la flama del país aquells que continuaven recordant d’on veníem i esperaven que, quan la llarga nit acabés, poguéssim pensar on voldríem anar com a col·lectivitat, ja que tot estaria per fer i tot seria possible, com recordava Miquel Martí i Pol.
I després d’uns anys vuitanta i noranta en què el desenvolupament de l’autogovern va monopolitzar el debat autonòmic, amb la millora progressiva de competències i de finançament segons les majories existents a Madrid i la necessitat que aquestes tenien d’assegurar-se els vots de les forces catalanes, amb el tombant de segle tot començà a moure’s amb més força.
El llarg debat estatutari que durà tota la legislatura del 2003-2006 i el no menys llarg període de deliberació del Tribunal Constitucional que culminà amb la sentència que tots ja coneixem que va ser resposta per la manifestació més multitudinària fins a aquell moment, la del 10 de juliol de 2010, amb aquell “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Un impuls molt important va realitzar-se amb les onades de consultes populars que sorgiren d’Arenys de Munt aquell 13 de setembre de 2009 i que, com no podia ser d’una altra manera, va arribar amb molta força a les nostres poblacions en mesos següents: organització, voluntaris, meses, sufragis i una participació a destacar. Les sinergies creades van potenciar noves iniciatives que poden anar agafant protagonisme. Sens dubte, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que se sumaven a la llarga història d’Òmnium Cultural.
Com veiem, les institucions i la societat civil hi tenen molt a dir en l’aprofundiment de les llibertats catalanes, ja sigui des de la reivindicació clara d’una transició cap a l’estat propi o picant pedra per fomentar un imaginari col·lectiu.
La creació de la nova associació d’exalcaldes de la Conca demostra aquesta vitalitat dels servidors públics que s’estimen el país.
Les associacions de cultura popular, els agrupaments escoltes i les entitats juvenils, de dones o de gent gran, poden ser clau en aquest procés de secessió que avança. I també vostè —el lector— pot ser la peça que cal per fer funcionar els engranatges i perquè l’1 d’octubre sigui un èxit.
Votarem!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres