Quan veus que un mitjà de comunicació és intervingut per les forces de l’ordre i més per motius que veus que no porten a cap indret un comença a patir; no ja tan sols per la qualitat democràtica del fet en si i de qui va donar l’ordre que això fos així, si no pel fet que en qualsevol indret del món, veure entrar en un mitjà de comunicació les forces de l’ordre només ja deixa entreveure que les coses, pel que fa a la qualitat democràtica d’aquell país, no van bé; i és que aquest fet només es veu en països on la democràcia i la llibertat comença a ser una quimera.

La imatge que es va veure a Valls, a la seu del nostre setmanari El Vallenc, és una imatge preocupant, de desproporció i absolutament fora de lloc. No és tolerable no tan sols entrar a escorcollar un mitjà de comunicació, sinó la imatge que es dona d’agents armats custodiant les portes d’un mitjà de comunicació talment com si de buscar un terrorista o d’un gran delinqüent es tractés.

A Catalunya, però, ja estem malauradament acostumats a la sobreactuació de les forces de l’ordre i judicials, amb reporters avisats abans d’hora per tal de fer passar per la vergonya polítics catalans, això sí, fer-los passar per la “pena del telediari”, o també, l’entrada d’agents dintre del Parlament i tantes i tantes sobreactuacions que hem vist d’uns anys ençà al nostre país i que no es veuen en altres indrets d’aquest estat que no vol que marxem però ens maltracta com pot.

El que va haver de passar el meu director no té nom i, lògicament, només cal donar-li suport i esperar que cap altre mitjà hagi de passar per la pena de veure el que es va veure fa quasi una setmana.