Aquesta serà, de ben segur, la setmana més intensa i emocionant en moltes dècades. D’ingredients no en falten. I les precedents, des del dissabte d’El Vallenc, han estat un in crescendo espectacular, barreja d’indignació i somriures, de lluita i de festa, d’incomprensió i d’orgull.

Aquests dies hem vist de tot i els dies que vindran encara poden arribar a superar-ho. Els historiadors més joves, quan estudiem el convuls segle XX, ens parlen de temps passats. Sembla que ara els tornem a viure. 
Però encara que els temes logístics siguin importants, la gent de la Conca té clar qui són i què volen i què faran d’avui en vuit a primera hora. Els alcaldes han demostrat el seu compromís, de nou, a la plaça de Sant Jaume, i la ciutadania, també, al llarg d’aquests anys ha deixat ben clar que vol un futur d’il·lusió i esperança per construir un país al servei de les persones.

En aquest context, crec que és important reconèixer l’esforç personal i col·lectiu d’aquells que proposen, que fan, que construeixen, que innoven i que ajuden. Així, és imprescindible felicitar propostes com les que es formulaven des de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, un dels tres monestirs que, amb Santes Creus i Poblet, componen la Ruta del Cister. Cal aplaudir, doncs, la serenitat i el bon fer que transmet l’abadessa d’aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional.

I, mentrestant, res s’atura, aquest país és ple de gent activa, amb idees clares, que tira endavant. D’aquesta manera, un any després de les Festes de la Serra, i pocs dies després de bona part de les nostres festes majors, el bullici cultural i associatiu, que és la base del nostre país i que és la que farà possible la consecució d’allò que ens proposem, segueix empeltada en mil projectes.

Per això, malgrat que sempre hi ha qui vol posar pals a les rodes, una munió de bastoners, que es compten per centenars, s’apleguen a l’Espluga de Francolí, coincidint amb el 20è aniversari de la recuperació de la colla. I no és l’única activitat que cal destacar d’aquests dies: aquest cap de setmana, a Santa Coloma de Queralt tenen lloc unes interessants jornades del paisatge, on es posarà el focus, entre altres, en el paper de l’arquitectura i l’urbanisme en l’entorn rural. Perquè el paisatge és el nostre territori i ens l’estimem. 

El 30 de setembre, a Vimbodí, comença la IV edició de la Festa del Vidre Artesà, que tindrà convidats internacionals, que podran observar allò que calgui, per conèixer de primera mà que no tot és bufar i fer ampolles, tot i que amb constància i enginy es pot aconseguir. 

A més, per festejar allò que ha de venir, el 7 d’octubre, a la plaça del Castell de l’Espluga, tindrà lloc la Fira de Cervesa Artesana, una bona oportunitat per tastar amb animació musical les diferents varietats d’aquesta beguda cerealística. 

Pocs dies enrere, a més, Montblanc homenatjava els montblanquins i les montblanquines que fan 90 anys, perquè la seva experiència ens enforteix el present. I encara més, si se’n fan 106, com la Rosa de la Gallina. És cabdal homenatjar aquells que amb la seva dedicació i esforç ens han ajudat a viure en el país d’avui.

No voldria acabar aquest article sense felicitar també l’il·lustre montblanquí Josep Maria Contijoch, que ha incorporat el seu fons bibliogràfic a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, al monestir de Poblet. Contribucions com les del senyor Contijoch, durant molts anys al capdavant de la revista El Foradot i director de l’oficina de Caixa Tarragona a Montblanc, ajuden els investigadors a poder ampliar i millorar les nostres recerques, a entendre el passat, a establir-hi lligams i a poder teixir hipòtesis a través de la documentació i les vivències viscudes. Mitjançant la revista citada, a més, ha permès copsar l’evolució cultural de la Vila Ducal i del conjunt de la Conca. Moltes gràcies!

Entendre allò que hem viscut és imprescindible per dibuixar un demà de plenitud. Perquè la felicitat també es modela a partir del que sabem.

I no oblideu mai que tenim memòria i tenim futur.