Apoc a poc, la quadratura del cercle es va complint i ja fa setmanes que deia allò que ja ens podem anar cordant el cinturó, que la baixada del Dragon Khan no seria res comparat amb el que ens venia per part del govern espanyol. I és que aquests ho tenen tot fiat a l’acció de la fiscalia, que per la seva part no té miraments i va boja buscant no tres, sinó deu i vint peus al gat per tal d’empresonar o com a mínim burxar tant com pugui el màxim de persones vinculades a aquest històric procés que estem vivint tots plegats.

I és que senyores i senyors, si no és perquè resulta realment trist, només cal veure el pobre Trapero, que no li perdonen la bona tasca feta per una policia “regional” que dirien ells, en els passats atemptats a Barcelona, i a qui volen acusar de no haver fet res per impedir fets tumultuosos, o els nostres Jordis, homes de pau a més no poder, que ja fa dies que estan en aquella mena de “Hotel de las mil y una estrellas” que és la presó de Soto del Real, els totxos de la qual, si parlessin, doncs ens quedaríem tots com la cua d’un gat enfurismat.

I bé, la cosa penso jo acaba de començar i seran moltes les coses que ara ens poden semblar increïbles i que potser arribaran a passar.

Amb tot, sempre hi ha el racó còmic del fet, com el cas que el partit taronja sigui més papista que el mateix papa i faci temps que s’arrossegui per aconseguir que el govern espanyol convoqui eleccions a Catalunya, és clar, prèvia supressió de l’actual i ja ben afaitat autogovern, per veure si per decret, ni que sigui, la seva candidata esdevé la primera presidenta de la Generalitat; veurem què passa.
Sigui com sigui, ja tenim presos polítics.