En el moment d’escriure aquesta Tribuna faltaven poc més de vint-i-quatre hores perquè tots els catalans de més de 18 anys poguéssim anar a les urnes, unes urnes que cal recordar que estan convocades sota l’excepcionalitat de l’article 155 de la Constitució i que precisament les ha convocat l’impulsor d’aquesta mesura, el senyor Don Mariano. 

Aquest fet, ja per si mateix greu, perquè tret de les negres hores del franquisme la facultat de convocar eleccions, prèvia dissolució del Parlament, era del president de la Generalitat, ja fa que aquestes no siguin unes eleccions al Parlament normals; amb l’afegit que tenim mig govern legítim a la presó i l’altre mig, amb el president al capdavant, a l’exili. Serà, doncs, una jornada en què personalment,el cor em diu de no anar a votar per tal de deslegitimar en certa manera a qui ha convocat aquestes estranyes eleccions, i per altra banda la raó em diu d’anar-hi, per que al més aviat possible es pugui restituir la legitimitat de les meves institucions i d’un govern que era el meu i que me’l van destituir per decret des del govern central. Per tant, suposo que quan hagi llegit aquestes ratlles un servidor haurà exercit el seu dret al vot, tot i que crec que ben poca cosa canviarà amb relació a la correlació de forces que ja teníem en el Parlament que va dissoldre Don Mariano. Això sí, el triomf de les forces favorables a la continuïtat de la constitució de la República donaria una bona majoria que poc o molt deixaria les coses igual d’embolicades que estaven abans de l’aplicació del 155. El fet que hagin estat en dia laborable també és un pressentiment.