Aquest final de setmana estan coincidint diversos esdeveniments. Ahir les eleccions al Parlament de Catalunya, i avui, demà i els propers dies totes les tertúlies de ràdio i de televisió i tots els diaris parlaran dels resultats electorals. Comencen les festes de Nadal, és l’últim dia d’escola, d’institut, d’universitat, fins al 8 de gener, i avui i demà centenars de persones tornaran a casa per Nadal, i demà passat, i l’altre i l’altre festa grossa. Ahir va ser el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any, dia d’unes eleccions que han aparegut al mig del calendari sense ser convocades pel president, però que hem hagut d’assumir, hem anat a votar, presencialment o per correu, i ens hem tornat a mobilitzar enmig d’un esperpent de situacions rocambolesques que es poden resumir en la imatge de fer treure els llacets grocs d’un arbre de Nadal. 

Doncs bé, a tot això, posaria la mà al foc que encara hi ha gent a Catalunya que avui i els propers dies voldrà llegir les portades dels diaris editats des de Madrid amb certa il·lusió, tot esperant trobar-hi notes d’imparcialitat, i que finalment reconeguin que a Catalunya una gran majoria de la població ha votat a favor dels grocs, i quan no hi trobin les portades d’aquells diaris reconeixent la realitat de Catalunya, pensaran que la realitat dels grocs no existeix. Error, la conclusió hauria de ser una altra: com que sabem que la realitat catalana no apareix mai reflectida amb l’objectivitat que cal en els mitjans de comunicació espanyols, una bona idea és protegir-se de la immerescuda influència que exerceixen aquests diaris, ràdios i televisions sobre l’estat d’ànim dels catalans. Llegim-ne els titulars si volem, però només per curiositat, com a experiment comunicatiu, però sense esperar que s’hi reflecteixin uns fets amb el rigor i la pluralitat necessàries. 

Cal ser conscient que els participants a les manifestacions, a les mobilitzacions, els votants, els partits, etc. poden estar fent-ho tot de la millor manera, i que tot i així no es reconegui pels mitjans de comunicació que tenen un marc de referència peninsular. Per tant, intentem sobrepassar aquesta limitació que alguns s’han autoimposat (d’anar a consultar als mitjans de la Meseta si fem les coses bé), com si fóssim uns alumnes que necessitem l’aprovació del professor. No cal, es pot creuar aquesta etapa, fixar-se en els diaris editats a Catalunya, que n’hi ha de tot el ventall d’ideologies i saltar també als mitjans de comunicació internacionals, que no vol dir que siguin paradigma de l’objectivitat, però sí que ens donaran un espectre molt ampli d’idees, de visions, de relat. Avui en dia diversos mitjans catalans, com ara Vilaweb o un programa d’Elpuntavui.tv incorporen després de cada diada electoral un recull dels canals internacionals, així que és relativament senzill accedir-hi si no es vol anar mitjà per mitjà.

Aquest article l’escric abans del dia de les eleccions, però si el 21-D va ser el dia més curt de l’any, per tant el de la nit més llarga, esperem que a partir d’avui la nit política vagi paral·lela al dia i vagi reduint-se per deixar pas a la claror i la llum política.
Amb tot això, també hi ha mèdia, entitats, fundacions que des de fa anys estan fent molt bona feina en l’àmbit informatiu, cultural, de cohesió social o d’educació, per exemple. Un d’aquests casos el trobem ben a la vora. Des de fa 50 anys cada Nadal la Fundació Carulla publica les seves Nadales, una edició monogràfica i en profunditat sobre un tema d’actualitat de la societat i la cultura catalanes, tractat amb rigor i caràcter divulgatiu. Una bona feina que és un dels molts exemple de la necessària professionalitat i qualitat que hauria de ser la norma en el món de la comunicació, de la cultura o del periodisme. Des de l’Espluga de Francolí han apostat des de l’any 1967 per promoure la cultura i l’excel·lència a l’escola catalana, que des del 1979 compta amb uns premis per reconèixer-ne el talent: els Baldiri Reixac. Enhorabona pel mig segle de nadales!