Personalment i, feina a banda, ja que tothom es pot suposar la feinada que porta fer el seguiment i escriure els diferents articles electorals, aquestes passades eleccions imposades pel govern central arran del famós article 155 de la sacrosanta Constitució espanyola, celebrades el 21 de desembre, han estat meravellosament gaudides per aquest servidor que humilment els escriu cada setmana; una vegada conegut tot el recompte, a un servidor, que mai havia patit prèviament sobre el resultat i que afrontava aquestes comicis amb un optimisme que pocs entenien, vaig tenir una gran satisfacció personal que es va escampar cap a la satisfacció espiritual.

Va ser, per entendre’ns, com una mena d’aquelles coses que passen el plànol tàntric; vaig veure que es pot confiar en aquest poble català nostre; vaig veure que dos milions de persones que havien arriscat la seva cara i que molts la van veure partida en el referèndum d’autodeterminació, no fallarien el dia 21, i que per altra banda hi ha molta gent que continua assemblant-se a l’antic seguidor blaugrana, que tot i guanyar 5 a 0 al minut 80 encara té por de perdre el partit. 

Les forces sobiranistes no han fallat i el poble de Catalunya ha tornat a demostrar que cal reprendre la república que vam només deixar en el seu inici, però també cal tenir present que per arrencar bé aquesta república cal aprendre també d’alguns errors i penso que, tot i no posar el fre, sí que caldria posar una mica de retenció al motor per tal de poder consolidar amb garanties el gran projecte de país que tenim entre mans.