Ves quines coses, en aquesta època nostra en què tot es fa a distància, en què els sentiments s’expressen digitalment, entre zeros i uns; la propaganda d’informació i desinformació es fa entre zeros i uns; inclús el sexe, i pràcticament totes les parcel·les de la vida, s’han digitalitzat i les coses van i venen des de vagi vostè a saber quin servidor del món, resulta que el president electe del nostre país, Carles Puigdemont, no pot prendre possessió del càrrec a distància mitjançant via telemàtica, tal com ho indiquen els lletrats del Parlament, i també amenaça, precisament, qui ens governa a distància, don Mariano. Resultat, que es pot destituir el nostre govern legítim; suprimir el nostre parlament i governar des de Madrid, i en canvi, el president electe d’unes eleccions que no haurien d’haver estat mai, ja que no les va convocar el nostre president, no pot prendre possessió del seu càrrec. Resulta que la Merkel mana a distància a tot govern europeu, especialment l’espanyol i el grec, però Puigdemont no pot jurar el càrrec; resulta que els americans ho controlen des de fa dècades tot a distància i el nostre president no ho pot fer; vaja, quina doble moral.

El que està clar és que Puigdemont torna a desconcertar-los; els torna a fer posar nerviosos i porten un neguit que no poden dissimular. Aquesta setmana s’haurà de constituir la mesa del nou Parlament i estic segur que d’una manera o una altra, ningú la sap, Puigdemont serà elegit president de la Generalitat i tornarà a deixar parats a propis i estranys. Se’ls nota massa que tenen unes ganes enormes de detenir-lo, però Puigdemont és molt astut.