Fa alguns anys, ja que un servidor ja en comença a comptar bastants, era moda que les noies anessin amb unes faldilles molt i molt i molt curtes i amb uns jerseis que no arribaven a tapar el melic; i és clar, un servidor, en la seva joventut, sempre feia la broma de dir “vols dir que els han cobrat per roba sencera, que tapa com ha de tapar, i per tant les han enganyat amb roba que no tapa ni mal de morir?”. Després, també veies els xicots amb texans descolorits o estripats, i tot plegat al preu de texans ben tenyits i sense estrips. És a dir, que en ambdós casos, la moda imposava anar amb roba incompleta i amb roba trencada i descolorida a preus de roba diguem-ne normal. I és que senyores i senyors, això de la moda és una dictadura que fa fer coses ben estranyes, sobretot al jovent.

Amb tot, les pobres àvies, les “d’abans”, es posaven les mans al cap, perquè com es podia anar pel carrer amb la roba estripada i descolorida? I és que és clar, a les cases, quan una peça de roba es tacava de lleixiu, esdevenia una mena de drama popular i s’havia de portar a tintar ràpidament per tal de poder anar novament pel carrer com una persona. També s’havia de vigilar que la roba no encongís… Però ja veuen, amb la moda ni àvies ni tres pebrots; estripats, tacats i sense tapar, per molt de fred que faci al carrer. 

Ara ens ha arribat una nova moda que consisteix a portar els texans trencats i estripats pel genoll; novament, cosa de la canalla, però el curiós és que el forat tothom el porta igual, al mateix lloc i a la mateixa alçada, perquè es veu que ara ensenyar el genoll és moda. Què passarà amb els que els han d’enguixar la cama?