Últimament s’ha parlat molt de Dinamarca i he recordat aventures de fa uns anys... 

De fet, quan et proposen un viatge de dues setmanes a un país escandinau normalment no t’ho penses dues vegades. En aquella ocasió, però, la proposta tenia com a competència un viatge a Itàlia, que coincidia en dates amb l’altre candidat. D’una banda, un intercanvi en un país nòrdic com Dinamarca, amb estudiants d’allà, practicar l’anglès, conèixer una família danesa i també primeres nocions de danès, l’institut i una terra freda i nova per descobrir, prometia experiències interessants. De l’altra, un viatge amb tot d’estudiants i amics, que segur que seria divertit, però que no podia assegurar el plus d’aventura i petits reptes en el grau que sí que oferia la primera opció. Una destinació tan maca i propera com Itàlia ens espera sempre i més endavant hi vaig fins i tot viure, en canvi quantes vegades et conviden uns joves danesos a compartir dues setmanes plegats?

La decisió va ser evident, per a mi. I un mes d’abril de fa anys un petit grup d’intercanvi vam arribar a Copenhagen. Càmeres de fotos a punt, detallets per a la família a la maleta, en aquell moment només sabíem el nom de l’estudiant que ens havia tocat i al cap d’uns dies tots ja seríem amics. Recordo que quan estàvem aterrant vaig mirar per la finestra i em va sorprendre la intensitat del verd i del marró, l’herba, els arbres i la terra tenien uns tons forts, que ressaltaven, potser aquella nit havia plogut i els colors havien agafat força de bon matí.

Quan vam ser a l’institut on fèiem l’intercanvi, em va semblar curiós que era tot de totxos marrons, per fora, però també per dins. A l’interior hi havia una zona oberta, que donava a l’exterior, estava enjardinada i aportava llum a l’interior. Salvant les distàncies arquitectòniques i temporals, seria tipus la part central de les domus romanes, però tancada amb vidres i amb una porta per accedir-hi, que fa fred.

La casa de la meva estudiant d’intercanvi tenia tres pisos, però no l’un sobre l’altre. La porta d’entrada donava a la planta baixa, per accedir al primer pis s’havien de pujar unes quantes escales, però quan arribaves a dalt no eres just a sobre de la planta baixa, sinó al costat. Així, des de la porta principal podies veure el primer pis. L’habitació de la meva estudiant d’intercanvi era baixant les escales, el que tècnicament hauria estat la planta -1, però que a la pràctica tenia tota una paret de vidre que donava al jardí, tota una paret formada per arbres.

Una de les primeres visites que vam fer a Copenhaguen va ser a la Sireneta. L’escultura és en honor a la famosa Sireneta del conte de Hans Christian Andersen. I al nord de la capital danesa val molt la pena Helsingør, on hi ha el castell de Kronborg, on Shakespeare va situar-hi una de les seves obres més emblemàtiques, Hamlet. El castell a l’obra passa a anomenar-se Elsinor i s’envolta d’una atmosfera de misteri i boira.

Però una de les celebracions més especials d’aquells dies va ser la de l’aniversari d’una de les estudiants daneses. Ens va convidar a tots els catalans a celebrar-ho juntament amb els seus companys de classe i amics. Al jardí de casa seva hi havien muntat una pinyata enorme, i cada vegada algú diferent havia de sortir amb un pal, donar un cop a la pinyata, per veure si es trencava i queien els confetis i alguns regalets, i si no es trencava passar-li el pal a algú altre. Una bona estona va durar el joc, perquè ningú volia que se li trenqués a ell, sinó a la noia de l’aniversari, i tothom feia copets fluixos. Després hi va haver el sopar, torrades, pans atapeït de llavors i fruits secs, amb salmó i mantega, amanides variades, i pastissos. Tots plegats ens quedàvem a dormir a l’habitació de la noia de l’aniversari, que, al contrari de la meva estudiant d’intercanvi, tenia l’habitació a dalt de tot, on hi podrien haver hagut les golfes. S’hi pujava per una escala vertical, d’aquestes que has de pujar amb les mans i els peus. Em feia la sensació d’estar en una casa de conte, digna de les històries d’Andersen, totes les parets, el terra i el sostre de fusta ataronjada i un capvespre fred danès a fora.

Les aventures van continuar durant dies, però això ja és una altra història.