Això de ser català és realment un mal negoci, i a sobre som rucs. Som els qui més penquem; som els qui més calerons recaptem per a les Espanyes; som els qui més empreses acollim; som els més insultats; som els més incompresos; som els més reprimits de la Península al llarg de la història i som moltes coses més i a sobre, tenim un defecte, un defecte molt gros: que no sabem votar.
Resulta que hi va haver moltes persones que les passades eleccions que ens va posar don Mariano, ja que com que som tan dolents ens van desmantellar el Parlament legítim que teníem i ens van tancar mig govern a la presó i l’altre va haver de fugir, amb una mena d’invent anomenat 155, una vegada vam anar a votar, les moltes persones que van votar el president legítim, Carles Puigdemont, ho va fer malament, molt malament; es van portar com a nens dolentots que van gosar votar algú que a don Mariano no li agrada; què s’hauran cregut de votar tan malament? Llavors, és clar, la democràcia hispànica ha hagut de sortir a avisar-nos que ho hem fet fatal, que no pot ser president, tot i que el van deixar presentar-s’hi… Ves quines coses, i enmig de tot plegat els homes de don Mariano ja han amenaçat el president del nostre parlament que vagi amb compte, que és clar, que té dos fills i això de la presó, ja se sap.

Per tant, el purgatori, definitivament, no sabem pas com deu ser, però de ben segur que Catalunya s’hi assembla força, ja que estem rodejats de terres i paratges paradisíacs, però paguem des de fa segles una mena de penitència, que Déu n’hi do. L’infern deu ser quelcom més semblant al Kurdistan.