Francament, amics i amigues lectors, no soc gaire optimista respecte als temps que venen, ja que si miro enrere i veig algunes de les coses que estic veient avui dia, doncs francament penso que en força aspectes anem enrere com els crancs, i que em perdoni tota la comunitat de crancs que habita aquest món de Déu.

Per una banda, veig que la raça humana, el pitjor i més depredador virus que es coneix a l’univers, està cada cop més mancada d’esperit crític. Si no, a què ve que de cop i volta ara tota la canalla del món vagi amb els texans estripats a l’alçada del genoll, sigui quina sigui l’onada de fred? També, com és que tothom va pel carrer, passos de vianants inclosos, com si fossin zombis amb els seus mòbil a la mà, mal que els puguin xafar o es puguin colpejar amb el cap contra un fanal? Com és que més d’un i una va pel carrer amb els auriculars posats? On restarà el testimoni del soroll de la quotidianitats del segle XXI? 

I ja per no parlar de l’evolució política que està vivint el nostre món. I és que després de carregar-nos l’estat del benestar, de finals dels anys vuitanta cap aquí i continuant… resulta esfereïdor l’auge del nou feixisme arreu. Serà que les societats s’han tornat estúpides? Serà que amb els mitjans tècnics i d’entreteniment que hi ha avui dia veiem els nous feixistes com a font d’entreteniment, sense cap esperit? Serà entretingut, també, com a espectacle, veure com s’ofega la gent en pasteres? I la invenció de veritats que no existeixen però que la massa estúpida s’acaba creient?

En fi, sempre es poden fer un trau als texans, això sí, a l’alçada dels genolls.