Moltes de les columnes del Nova Conca sorgeixen mentre viatjo amb tren. És un mitjà de transport apassionant, èpic i de vegades amb tocs bohemis o d’enyor. Soc conscient que hi ha molts fans de tot allò ferroviari, tal com ho demostra el col·leccionisme i la compravenda de miniatures de locomotores i vagons. Fa unes setmanes parlava amb un amic del tema i m’explicava que està buscant no-recordo-quin-model de miniatura, però que era difícil de trobar. Desconec xifres i percentatges, però segur que aquest desfici no és, encara, comparable a la dels segells i a la de les xapes de cava o cervesa.

Sigui com sigui, la rua de Carnaval de Montblanc, amb la representació d’aquell quadre paisatgístic del pintor Maties Palau Ferré, on hi apareix un tren en primer pla, ha fet inevitable que avui parli de trens.

Per què soc un defensor dels trens? Perquè crec que són útils. És pura comoditat. No hi ha res com poder treballar mentre les vies et van portant cap a la destinació. Llegir, escriure o mirar el paisatge ens permet relaxar-nos o avançar projectes amb facilitat. A més, és clar, de l’estalvi energètic que els trens suposen per a la mobilitat de grans quantitats de persones, tenint en compte la comparativa de pol·lució que generarien si totes aquestes persones utilitzessin el transport privat.

Ara bé, però, és senzill utilitzar el tren?

Partim de la base que només unes quantes de les poblacions del nostre país tenen una estació de tren i, en aquest sentit, la resposta ha de ser parcial per força. Un altre dia ja parlarem d’aquells pobles que se suposa que tenen estació, però que ni es troba al centre del municipi ni es pot anar caminant des de l’estació a la població, perquè no hi ha una continuïtat urbana i ningú ha pensat a aprofitar-ho per fer-hi un passeig.

Pel que fa a les poblacions que sí que tenen la sort de disposar de línia ferroviària i d’estació, la següent qüestió són els horaris. Cada quan passen els trens? Són freqüències suficients? Són horaris raonables? Els serveis públics han d’estar al servei de les persones? O són els usuaris els que han d’estar al servei d’allò que marquen els horaris administratius? Parlem-ne! Per què no podem anar a Barcelona, al teatre o a sopar, i tornar després cap a Tarragona, Reus o altres poblacions del Camp? Qui no recorda aquell tren hotel, que ja no existeix, que anava des de la capital catalana a París, amb compartiments i lliteres? Caldria reimplantar-lo? Aquell format podria ser útil en altres indrets, per a altres trajectes?

Però bé, acceptem que els horaris són intocables i que cal adaptar-s’hi. Són puntuals els trens? Per què no podem mai garantir que arribarem a l’hora que se’ns indica d’inici? On és la fiabilitat? En aquest aspecte caldria fer una excepció amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Sense dades a la mà (caldria buscar les estadístiques) la meva percepció és que la puntualitat i la fiabilitats dels FGC és molt superior a la mitjana de trens rodalies de Catalunya.

El civisme/incivisme i la seguretat/inseguretat també són elements clau ha tenir en compte. Quantes discoteques portàtils hi ha als trens del nostre país? Per què hi ha qui s’entesta a fer-nos escoltar la seva música? No entro en estils musicals ni preferències de cantants i grups, però el que és clar és que el gremi de fabricants d’auriculars i de cascs haurien de posar-hi remei... 

També hi ha un altre gremi que té una tasca ingent en aquest camp, el de les reparacions i manteniment. He voltat per moltes estacions de la nostra geografia i no seria exagerat dir que són poques les que tenen unes condicions d’excel·lència. Parets uniformes i sense grafits? Vidres intactes? Bombetes enceses? Indicacions i horaris actualitzats? Netedat i cubells de brossa corresponent? Bancs per seure? I sostre per aixoplugar-se en cas de pluja? Les estacions són dels molts reptes pendents que tenim...

Amb la millora dels serveis, horaris, freqüències, fiabilitat, civisme, seguretat i del manteniment ajudarem a fer més còmodes els viatges amb tren!