Aquesta setmana, si no passa res de nou, segurament quan aquestes ratlles estiguin a les mans dels nostres lectors, ja s’haurà anunciat que hi ha acord definitiu per procedir a una investidura de què haurà de sortir el nou president de la Generalitat sorgit de les eleccions del cop d’estat a Catalunya del 155; eleccions convocades per a qui no correspon, el senyor don Mariano. Amb tot, tindrem un problema, que de ben segur quan es digui que ja tenim acord i que es pot procedir a convocar el ple d’elecció per part del Parlament i la posterior investidura, segurament ja estarà solucionat, almenys per part nostra; i és que a Brussel·les hi continuarà el nostre president, el qui no han fet fora els catalans, i ni molt menys el nostre Parlament; hi haurà el president exiliat, i segurament sens dirà que tindrà una funció determinada per complir des de l’exterior.

Segurament aquí tindrem un altre escull, i segurament l’Estat tornarà a fer servir totes les eines possibles perquè el president a l’exili no pugui tenir cap paper reconegut per part del nou govern que es formi, i ja hi tornarem a ser: impugnacions, recursos, tots els tripijocs haguts i per haver per tal de torpedinar allò que sobiranament el nostre Parlament decideixi a l’hora de forma un govern que no calia, ja que ja en tenim un.

Sigui com sigui, abans que el nou president juri el càrrec, que faci tot el que estigui a les seves mans per tal que la Generalitat no continuï sent una gran gestoria, una mena de diputació tutelada i titellada des de fora. Si és així, més val no tenir nou govern.