La primavera ja ha arribat, i ho ha fet per quedar-se entre nosaltres durant tres mesos, sí, tres mesos de prova, ja que com que no ens agradarà l’acabarem acomiadant i fitxarem una altra estació en període de proves durant tres mesos més, que ja se sap que serà l’estiu.

Ara bé, la primavera és rancuniosa; sí, és una estació a la qual li agrada tocar una mica els pebrots perquè no és ni carn ni peix; és una estació que no pot presumir de molta calor, ja que no té la força calorífica de l’estiu, ni tampoc pot presumir de la prepotència freda de l’hivern. A més a més, tampoc és la tardor, que sap embrutar més, ja que llença totes les fulles pel terra. Per tant, com que té algun que altre complex, la primavera ens sorprèn amb coses estranyes. Per una banda, enguany, ens ha sorprès amb una bona nevada, per presumir així davant l’hivern, que ja tenia la porta mig tancada, i demostrar-li que ella també és capaç de tenyir-nos de blanc. També ens ha seguit portant unes temperatures molt baixes i vent, talment com si a alguna mena de pacte hagués arribat amb l’hivern, que encara mira de reüll a veure del que la senyora primavera és capaç, i segons sembla, de cara a més endavant, es veu que està en converses amb l’estiu, que encara no ha començat a viatjar cap aquí, a veure si li deixa sorprendre’ns amb alguna calorada. 

De tot plegat ja ho veurem, però del que podem estar segurs és que és juganera i ens tenyirà de colors tot el que pugui, amb l’afegit que farà que els capullos siguin més 
capullos que mai i s’hagi de vigilar l’anar curt de roba, per allò que la primavera, la sang altera. Ja ho veurem venir.