Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) acostumen a tenir bones idees i a fer projectes innovadors i interessants. Així, més enllà de la puntualitat dels combois i del bon estat dels vagons, que s’agraeix, des dels FGC han col·laborat i han tirat endavant altres iniciatives.

Potser no és nova. Segur. Potser fa temps que ja existeix. Setmanes? Mesos? Anys? Ho desconec, però com a mínim jo l’he descobert fa relativament poc. Uns dies enrere, agafant els Ferrocarrils a l’estació de Provença, allà a la Diagonal, en direcció a Sabadell, on havia de participar en una taula rodona, vaig topar amb una sorpresa ben agradable. Dins del vagó, dalt d’uns seients, hi havia un cartell lateral dels que desperten somriures. O com a mínim a mi me’n va despertar. 

El rètol indicava que els quatre seients seleccionats, els que hi havia a sota del cartell, estaven reservats a lectors, per tal que poguessin aprofitar el trajecte per cultivar una de les activitats més plaents, la de la lectura. “Espai d’ús preferent per als #Llibrèfils”, hi deia. Així, de la mateixa manera que els seients reservats per a col·lectius que necessiten una atenció especial al transport públic (gent grans, embarassades, etc.) el Departament de Cultura i els Ferrocarrils apostaven per reservar també seients temàtics. Em va semblar una molt bona idea. 

Quina millor idea per estimular la lectura al transport públic? Si hi ha gent que llegeix amb major o menor dispersió anant amb metro, que millor que aprofitar trajectes en principi més llargs com són els dels FGC per reforçar aquest component lector (que podria i hauria d’ampliar-se als serveis de rodalies i regionals de Renfe).

La imatge del cartell em va semblar especialment simpàtica. Hi apareixia en dibuix un content llibrèfil somrient que voleiava assegut dalt d’un llibre. Perquè ens entenguem, seria la imatge del conte de l’Aladí amb la catifa màgica, però en lloc de l’Aladí el protagonista era un lector i en lloc de la catifa, aquesta funció era substituïda per un gran volum ple de pàgines. El lector, és clar, a més del llibre va equipat com cal, caracteritzat amb una bufanda i amb la clàssica gorra i ulleres d’aviador pretèrit que tots hem vist a les pel·lícules. Aquestes ulleres d’aviador sempre les he associat a parts iguals a la figura d’un explorador imaginari i a la figura d’un somiatruites.

De fons blau clar, al protagonista del cartell l’acompanyen dos núvols blancs, d’aquests que semblen de cotó fluix. Amb els núvols i el llibre en la posició de catifa màgica, suposo que els creatius volen associar la lectura a la possibilitat, certa, de viatjar. És a dir que amb els llibres podem fer volar la imaginació. Ara, l’autor, l’estil i la temàtica del llibre en qüestió també han d’ajudar-hi una mica. Per on ens portarà l’argument de l’autor?
Novel·les? Contes? Assaig? Per què no, escombrant cap a casa, estudis històrics de la Catalunya del segle XX? En qualsevol dels casos serà una bona solució! Còmics, memòries, dietaris, versos o rutes viatgeres. Què preferiu? Què triareu aquesta setmana?

Durant aquell trajecte, als Ferrocarrils, quan entre la massa que s’esperava dreta entre els seients que el comboi arribés a la seva parada vaig voler fixar-me a veure quins títols llegien els ocupants d’aquells seients de privilegi oportú, vaig adonar-me de la gravetat de l’assumpte. No podia ser veritat, devia haver-hi algun error. Cap dels quatre passatgers asseguts als seients d’ús preferent per als #Llibrèfils estava llegint res. Com podia ser? On eren els lectors? El mite va evaporar-se en sec. El terròs de sucre es va desfer. Ni tan sols tenien cap llibre a la mà! Ni un bolígraf, ni unes notes, ni uns post-its. Res de res. No havien vist el cartell indicatiu? Es feien passar per lectors? Per què no dissimulaven una mica, com a mínim?

La conclusió no podia ser cap altra: no només és important tenir una iniciativa idònia i adequada, sinó que també cal fer-la efectiva.