Ara que és època de Setmana Santa i tenim la figura del Via Crucis, en què Nostre Senyor Jesucrist va haver de fer el trist camí cap a la creu, seria bo que recordéssim la trista figura dels nostres jubilats; un col·lectiu de persones del qual les diferents formacions polítiques, principalment les que han tingut el comandament de les Espanyes de forma alterna, PSOE i PP, s’han rigut de forma sistemàtica des de la transició fins al moment actual, en què alguns poca-soltes encara els fan entrar por que del poc que cobren encara els podrien arribar a treure, per exemple, les pagues extres. 

No és just que persones que ho han donat tot al llarg de la seva vida es vegin ara, principalment, el col·lectiu de les vídues, que no poden arribar a fer ni tres plats de menjar al dia, mentre que en canvi es destinen partides pressupostàries, per exemple, a despeses d’armament, d’un exèrcit que ja se sap, poc tindria a fer si hagués d’enfrontar una guerra seriosa, ja que ni els nous submarins els floten.

No és just que tothom ompli els nostres jubilats de falses promeses quan és període electoral i després se’ls pugi de forma sistemàtica la pensió un 0,25% anual, quan gràcies a ells, entre altres gràcies que els nostres jubilats acumulen, moltes famílies, durant els anys de la crisi, han pogut sobreviure, gràcies a les seves reserves i la pensions. Estem segellant una societat injusta que cada cop s’assembla més a un malson de feudals malparits de l’edat mitjana, en què només resta callar i rosegar un crostó de pa. Però vaja, sempre quedaran més campanyes electorals per continuar fent promeses i catalans per empresonar.